Dragó de Komodo

Descripció

El dragó de Komodo, que pot arribar a mesurar més de 3 m de longitud i a pesar més de 150 kg, és el sauri més gran del món. Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami. Durant molt de temps va ser considerat tan sols una llegenda de mariners fins que l'any 1912, el director del Museu Zoològic de Bogor (Java) va fer per primera vegada la descripció i la classificació de l'espècie de manera científica.

El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.

La seva activitat es desenvolupa principalment a primera hora i al caure el sol, ja que evita moure's per la nit i durant les hores més caloroses del dia, i presenta un marcat comportament territorial, defensant els mascles un territori que pot arribar fins als 2 km2.

Es mou amb molta agilitat pel terra malgrat el seu considerable pes (s'ha arribat a registrar una velocitat de 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan les corrents marines són favorables, i fins i tot puja als arbres amb facilitat, sobretot els exemplars joves.

D'alimentació carnívora i carronyaire, és el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que no allà no s'hi troben grans mamífers caçadors com tigres o lleopards. Quan assoleix l'estat adult, pot capturar preses de grandària tant considerable com cérvols rusa (Cervus timorensis), cabres o porcs salvatges, encara que també depreda micromamífers, aus, ous, peixos, crancs i fins i tot cries i joves de la seva pròpia espècie. Caça a l'aguait, mossegant les preses amb les seves poderoses mandíbules, i si la víctima escapa després de l'atac, mor a les poques hores degut a la infecció produïda pels més de 50 bacteris que conté la seva saliva.

La seva reproducció és ovípara: després de la còpula, la femella pon de 2 a 30 ous en un niu excavat al terra, on naixeran les cries després de 8 o 9 mesos. A més, però, és una de les poques espècies de vertebrats que pot reproduir-se per partenogènesi, un tipus de reproducció asexual en el qual les femelles poden produir nous exemplars viables sense ser fecundades per un mascle.

La població actual del dragó de Komodo s'estima entre 5.000 i 6.000 exemplars, i malgrat que més de la meitat d'ells viuen dins els límits del Parc Nacional de Komodo, que comprèn la majoria de les illes habitades per l'animal, tots els estudis realitzats en les darreres dècades assenyalen una progressiva minva en els seus efectius i en la seva àrea de distribució. Els motius d'aquesta davallada són d'origen humà: destrucció del seu hàbitat a causa de la transformació d'àrees naturals en conreus, fragmentació de les seves poblacions per l'augment progressiu dels nuclis urbans, disminució de les seves preses a causa de l'excés de caça i fins i tot la captura d'exemplars per subministrar al tràfic il•legal d'animals de companyia.

En captivitat, fa ja uns anys que s'ha començat assolir l'èxit en la seva reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinatti, Honolulu, Miami o Yakarta. A Europa, de moment, només s'ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester i Reptilandia, a l'illa de Gran Canària, que és d'on procedeixen els dos mascles que poden veure's al Zoo de Barcelona, i que formen part del programa EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l'espècie.