Escurçó àspid

Descripció

Té la forma clàssica d'un escurçó: cos robust, cap triangular i ben diferenciat de la resta del cos, cua curta i pupil•la vertical. La coloració del cos és brunenca o grisosa, amb una línia vertebral de taques fosques en ziga zaga al llarg del cos. A diferència de l’escurçó ibèric, no té un destacat apèndix en forma de banya al musell, sinó que la punta d’aquest només està lleugerament aixecat cap amunt.

És present en una àmplia gamma de biòtops, que inclouen alzinars, suredes i pinedes, seleccionant com a hàbitat les zones més assoleiades dels marges dels boscos i de les clarianes. Es pot considerar com una espècie del bosc mediterrani de muntanya i assoleix la cota longitudinal mínima de 400 metres i la màxima per damunt dels 2500 metres al Pirineu Central.

S'alimenta bàsicament de micromamífers, especialment de petits rosegadors, encara que també pot menjar aus i rèptils de petita grandària i, en algunes regions del centre d'Europa, fins i tot captura amfibis amb regularitat.

Encara que és una espècie verinosa, la toxicitat del seu verí no és tant potent com el d'altres espècies i varia segons l’àrea geogràfica, de manera que són pocs els casos de problemes seriosos provocats per una mossegada d'aquesta espècie en l'home.

És una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució , com succeeix en el seu àmbit ibèric, on fins i tot es troba en expansió en alguns punts de Catalunya (Montseny i el Corredor).