Iguana comuna

Descripció

La iguana comuna és un robust sauri de costums arborícoles que habita a les selves humides de Centreamèrica i l’Amèrica del Sud, des del sud dels Estats Units i Mèxic fins a Paraguai, sud del Brasil i nord de l’Argentina. També és present en algunes illes del Carib, sempre no massa lluny de l’aigua. Neden molt bé i per fugir dels depredadors acostumen a deixar-se caure a l’aigua, on poden mantenir-se submergides durant una bona estona.

Es caracteritza pel color verd del seu cos, que l’ajuda a passar desapercebuda entre la vegetació malgrat la seva considerable grandària, per la presència d’una vistosa cresta dorsal que va des del cap fins a la cua, especialment desenvolupada en el cas dels mascles, i per un gran bossa de pell que té sota la gola que fa que l’animal sembli tenir una gran papada. La cua és llarga i estreta, sovint amb ratlles fosques verticals, i els dits acaben en fortes urpes que li permeten pujar als arbres i moure’s entre les branques amb gran facilitat.

Els mascles són més grans que les femelles, amb la cresta i la papada més grosses que les femelles. Els joves són de color totalment verd clar.

D’hàbits diürns i en principi solitaris, acostuma a formar petits grups durant l’època de reproducció, amb un mascle adult i un nombre variable de femelles. És característic el comportament territorial, de defensa i de festeig dels mascles, durant el qual aixequen el cos i mouen el cap de dalt a baix de manera repetida. Poden també emetre una mena d’esbufecs que se senten a certa distància.

Encara que de joves mengen amb freqüència petits invertebrats, els animals adults són quasi exclusivament herbívors, alimentant-se de fulles, flors, brots tendres, llavors i fruites. Són una presa habitual d’una gran varietat de depredadors de les selves on viuen, entre els quals destaquen diferents espècies de felins, serps i aus de presa.

Les femelles dipositen els ous, entre 20 i 50, en caus subterranis excavats al terra de la selva que poden tenir entre 25 i 50 cm de fondària i uns quants metres de longitud. Els petits neixen després de 70 o 90 dies, depenent de les condicions climàtiques de la zona.

És una espècie encara comuna en gran part de la seva àrea de distribució, però en moltes zones les seves poblacions han disminuït molt a causa de la pèrdua del seu hàbitat i a l’excés de caça per part de l'home, ja que és molt apreciada pel consum humà en quasi tots els països on viu.