Monstre de Gila

Descripció

Aquest llangardaix, malgrat el que podria suggerir el seu nom, no és un animal enorme i ferotge, sinó un llangardaix rabassut, de cua gruixuda i potes curtes, amb unes llampants taques grogues o taronges sobre el fons negre, que acostuma a passar la major part del temps amagat en forats que excava a terra.

Posseeix unes glàndules verinoses situades a la mandíbula inferior, amb canalitzacions cap a les dents, que són estriades per facilitar l’entrada del verí a la ferida de la víctima. És per això que el monstre de Gila mossega amb força les seves preses. Rarament pot arribar a ser mortal per a l’home. S’alimenta de petits vertebrats, ous, cucs, insectes i animals morts.

Viu en hàbitats àrids del sud dels Estats Units, als deserts d’Arizona i Nou Mèxic. Les altes temperatures i l’escassa humitat que suporta fa que sigui un animal d’hàbits principalment crepusculars i nocturns. Passa la major part de l’any inactiu, amagat en forats, sovint caus abandonats. A l’estiu surt a cercar parella i ho aprofita per menjar al màxim acumulant greix a la cua, la qual cosa li permet sobreviure tot l’hivern.

Es troba catalogat en l’apèndix II del CITES.