Pitó de Seba

Descripció

La pitó de Seba és la serp constrictora més gran d’Àfrica. Pot créixer fins a 7 m de llarg, tot i que la mida més freqüent sol ser 5 m. Els mascles són més llargs i corpulents. Les pitons de Seba disposen d’unes fossetes termoreceptores a les escates del voltant de la boca, que els permeten detectar l’escalfor de les seves preses.

Habita a les sabanes, especialment a les zones rocoses on troba forats per amagar-se entre les pedres. També pot fer servir els caus d’altres mamífers com a amagatall a les zones on no hi ha roques. Mostra preferència per viure a prop de rius, on s’amaga ràpidament si és molestada, podent restar submergida força estona. És freqüent que assetgi les seves preses immersa dins l’aigua. També pot penetrar als boscos, on hi solen viure els exemplars més joves, de caràcter més arborícola.

Quan són joves s’alimenten de rosegadors i quan creixen s’alimenten de preses més grans, com rosegadors, micos i antílops, que maten ofegant-los mitjançant la constricció. Principalment la pitó de Seba caça a les hores crepusculars. Com d’altres serps, és especialment vulnerable als depredadors, com les hienes i els licaons, quan es està fent la llarga digestió de la presa que ha ingerit sencera. Pot romandre en dejuni llargs períodes de temps.

Tot i que no és verinosa i com d’altres serps s’estima més fugir que atacar, es mostra bastant agressiva si es veu acorralada, podent infringir ferides doloroses mitjançant les seves grans dents corbades, que poden infectar-se amb facilitat.

Les femelles ponen de 20 a 50 ous, podent arribar a posar fins a 100 ous en el cas de les femelles molt grans. La femella incrementa la temperatura dels ous al niu embolicant-se al seu voltant. Després d’uns 65-80 dies neixen les cries, que assoliran la maduresa sexual entre els tres i els cinc anys.