Serp blanca

Descripció

És una serp de cos massís i longitud considerable, ja que pot arribar casi fins als 2 metres, malgrat que en general els adults no superen els 150 cm. Els mascles són molt més petits que les femelles. El cap és ample, robust i ben diferenciat del cos i el musell és força agusat. La cua és curta, la pupil•la rodona i les escates del cos petites i llises

Els adults tenen una coloració uniforme al cos (bru vermellós, bru grogós o bru grisaci), amb dues línies fosques longitudinals al dors que van des de l’inici del tronc fins a la cua. Al cap presenten unes taques fosques entre les escates labials i una banda fosca entre l’ull i la comissura de la boca.

Es troba a Portugal, Espanya peninsular, excepte la franja septentrional, l’illa de Menorca, sudest de França (incloses les petites illes de Hyères de Bagaud, Port-Cros, Porquerolles, Pomègue i Ratonneau) i una petita zona de l’extrem noroest d’Itàlia que arriba fins a Trucco (Liguria). No s’han descrit subespècies.

A la seva àrea de distribució ocupa els ambients assoleiats i sovint pedregosos, sempre amb una mica de vegetació: boscos oberts, matollars, límits dels camps de cultiu, prats, camps de vinyes i murs de vegetació o de pedra. Des del nivell del mar fins als 1500 metres a Espanya o 1850 metres als Alps Marítims francesos, malgrat que no sol trobar-se per damunt dels 700 m d’altitud.

És una serp àgil, ràpida i vigorosa que manifesta una activitat principalment diürna, malgrat que acostuma a mostrar-se també activa durant el crepuscle o fins i tot durant la nit a finals de l’estiu i la tardor. Desgut a la seva adaptabilitat d’hàbits, pot considerar-se una espècie tant terrestre com arborícola.

Els animals joves s’alimenten amb preferència d’artròpodes I petits rèptils, mentre que els adults capturen micromamífers, pollets, sargantanes i llangardaixos.

Malgrat que no és verinosa, és una espècie bastant agresiva que xiula sorollosament quan es veu amenaçada i no pot escapar, i que mossega amb força si se l’agafa.

La còpula té lloc entre els mesos d’abril i juny. La posta, dipositada un mes després a forats a terra, caus abandonats o sota les fulles, consta de 5 a 24 ous, normalment de 5 a 10. La incubació s’allarga entre 5 i 12 setmanes depenent de les condicions ambientals. Les joves serps en néixer medeixen uns 20 cm, i presenten una coloració molt característica que ha donat nom a l’espècie en espanyol: sobre un fons gris blanquinós o cremós destaquen al dors una sèrie de taques negres transversals que van des del coll fins a l’extrem de la cua, la disposició de les quals recorda als esglaons d’uan escala.

És una de les espècies més comunes als ambients mediterranis no massa humits del sud i centre de la península Ibèrica. És una espècie protegida degut a l’important paper que desenvolupa com a controladora de les poblacions de rossegadors.