Serp del blat de moro

Descripció

Aquesta espècie és una representant de mida moderada dins del gènere Elaphe, donat que només arriba als 60 – 150 cm de llargària, segons les subespècies. El cap és aplanat, ben diferenciat del cos, amb un mussell curt i arrodonit, i els ulls de pupil•la fosca i circular.

El color del cos és ataronjat, rosaci, groguenc, marronós o grisós, amb grans taques negres, vermelloses, marrons o grisàcies al llarg del dors, i altres més petites al llarg dels flancs. El ventre és cremós i presenta grans marques rectangulars negres irregularment distribuïdes, que es converteixen en franges sota la cua.

Al cap hi ha una franja del mateix color que les taques dela resta del cos entre els ulls i per darrera d’ells fins al coll. Les escates dorsals són llises o molt lleugerament carenades, mentre que les ventrals presenten una quilla bastant pronunciada.

Es distribueix pel centre i l’est dels Estats Units, seguint pel sud fins al nordest de Mèxic. Se’n reconeixen fins a tres subespecies.

Viu a ecosistemes oberts semisecs o lleugerament humits, amb freqüència a sòls arenosos o herbacis de boscs de pins. També a vessants rocoses properes a petits cursos d’aigua, llacunes o estancs. Ocasionalment pot observar-se a coves, així com a les proximitats de zones habitades com jardins, edificis abandonats, cases de camp, etc. Es troba des del nivell del mar fins a un màxim de 2000 metres d’alçada.

És una espècie principalment nocturna, però que es pot veure també amb freqüència al capvespre o a primeres hores del matí. Passa moltes hores amagada sota les fulles del terra, sota pedres, enterrada a la sorra o a l’interior de troncs buits. Malgrat que està considerada una serp terrestre, és capaç d’enfilar-se als arbres.

S’alimenta de rates, ratolins, rat-penats, ous, ocells, llangardaixos i granotes.

És ovípara, les femelles poden pondre més de 30 ous, però normalment en ponen de 12 a 25, durant els mesos de juny, juliol o agost. Les cries en néixer medeixen entre 20 i 35 cm de longitud i el seu aspecte és semblant al dels adults.

És una serp bastant comuna a bona part de la seva àrea de distribució i en general no se la considera en perill, malgrat que la subespècie E.g. rosacea es troba amenaçada pel desenvolupament urbà a les seves reduïdes zones de distribució, per la qual cosa es troba protegida a l’estat de Florida.

És bastant comuna en captivitat, ja que s’adapta molt bé a aquesta situació, es reprodueix sense gaires problemes i fins i tot es deixa manipular amb facilitat. Proba d’això és que ha arribat a viure més de 20 anys a terraris.