Serp reial de Sonora

Descripció

Són serps de mida mitjana que poden assolir una longitud màxima de 105 cm, malgrat que la majoria acostumen a medir molt menys. És una serp cilíndrica amb el cap bastant ample. Les dues darreres dents del maxil•lar normalment són més grans i afilades que la resta. El musell és blanc o groguenc o amb alguns punts negres cap a la part posterior. Sobre el cap presenta una taca negra que li cobreix els ulls. El dibuix dorsal consisteix en tandes d’anells negre-vermell-negre separats per més de 40 anells blancs. Les bandes negres sovint arriben a desaparèixer als flancs. Les escates són planes i tenen de 23 a 25 files d’escates al mig del cos i 210 escates ventrals. Tenen l’escata anal sense dividir.

Se’n distingeixen quatre subespècies, que presenten una distribució diferent pel continent americà: L,p.infralabialis, que es troba al nord d’Arizona, centre de Utah i est de Nevada; L.p.knoblochi, de la regió de Mojarachic Chihauhau, a Mèxic; L.p.pyromelana, a Chihauhau i Sonora, Mèxic i Arizona EEUU, i L.p.woodini restringida a les muntanyes Huachuca al sud d’Arizona i la zona fronterissa de Mèxic.

Solen trobar-se a regions muntanyoses. Habiten zones de 1000 – 2700 m a boscos de pins, abets, ginebrers i garrigues. Sovintegen les corrents d’aigua i acostumen a trobar-se prop d’acúmuls de roques a on troba refugi. També s’han arribat a trobar a prats, normalment al costat de cursos d’aigua. Solen preferir climes més freds que d’altres colúbrids similars.

Són serps de vida discreta que prefereixen sortir durant les primeres hores del dia o al capvespre. Es troben actives normalment de finals d’abril a finals de setembre. L’activitat en superfície sembla incrementar-se després de la pluja.

S’alimenten de llangardaixos, petits mamífers i probablement altres serps, als quals maten per constricció. L’època reproductora sol iniciar-se a començaments de l’Abril i acaba a finals de maig. La còpula acostuma a durar menys de 5 minuts. El període de formació dels ous sol durar uns dos mesos i la posta consta de 3 a 6 ous. En captivitat a 27 graus eclosionen passats uns 70 dies.

Són depredades per mamífers i aus rapinyaires, i els humans les cacen al confondre-les amb serps de corall. Moren moltes atropellades a les carreteres, i la recol•lecció incontrolada en fa minvar els efectius de la població.