Serp reial negra

Descripció

Aquesta espècie, que pot assolir de 61 a 91 cm de llargària, presenta un cap petit i poc diferenciat del cos, uns ulls amb pupil•la rodona i una cua relativament curta. El cos és cilíndric i les seves escames són llises i amb un aspecte brillant.

D’aquesta espècie se’n reconeixen set subespecies, depenent de la seva distribució geográfica, que fa que la coloració pugui variar molt. La coloració característica de la subespècie de serp reial negra li dóna el nom, ja que és d’un negre o marró fosc uniforme sense cap patró de bandes, a diferència de les altres subespècies.

Malgrat que és una espècie força adaptable, mostra preferència per les regions seques. Es troba a les zones pedregoses de les regions semidesèrtiques, els prats herbacis, boscos de coníferes i marges de camps de cultiu al llarg de la seva àrea de distribució mexicana, a l’oest de Sonora i el nordoest de Sinaloa.

És principalment diürna, però durant els periodes més càlids surt a l’exterior per la nit mentre que roman durant el dia amagada dels rajos solars a esquerdes de les roques o a caus d’altres animals. Caça les seves preses per constricció, i és coneguda per alimentar-se d’altres serps malgrat que siguin verinoses i sembla ser que són inmunes al seu verí. No obstant, no són estrictament ofiòfags, i també s’alimenten de llangardaixos, rossegadors, ocells i amfibis.

L’aparellament es dóna entre maig i juny, i la femella pon entre 5 i 24 ous, blans o groguencs, allargats i adherits entre sí. Els diposita sota terra a un forat que es mantingui humit. Les críes en néixer medeixen de 23 a 28 cm.

A molts llocs de la seva àrea de distribució és una espècie abundant, respectada per la seva habilitat per caçar serps verinoses. Pel seu caràcter dòcil, és una serp molt comuna en captivitat, a on es cria amb facilitat.