Tortuga de caixa malaia

Descripció

El seu nom popular deriva de l’articulació transversal que existeix al centre del plastró i que permet a l’animal tancar la part anterior i posterior del mateix, amagant i protegint d’aquesta manera tant el cap com les extremitats i parts toves.

La tortuga de caixa malaia, té una closca molt abombada d’un color bru fosc. De jove mostra tres quilles longitudinals ben marcades que desapareixen amb l’edat quedant només la quilla central lleugerament visible a l’edat adulta. El pastró, d’un color groguenc, posseeix una taca negra a cada escut.

La part superior del cap és d’un color bru fosc amb dues bandes longitudinals grogues a cada costat i que convergeixen a l’extrem del musell. Per sota i en posició paral·lela té una línia ampla i bruna. La meitat inferior del cap i del coll ja és de color groc amb algunes bandes irregulars brunes. Les extremitats són d’un color fosc uniforme i acaben en unes ungles afilades. Té poc desenvolupades les membranes interdigitals.

Les tortugues del gènere Cuora, típiques del sudest asiàtic, són tropicals i viuen a hàbitats semiaqüàtics. Aquesta tortuga viu a zones aqüàtiques tranquiles i de corrents suaus d’Indo-xina, l’arxipièlag de la Sonda i les Filipines. Tot i que la closca recorda més a la d’una tortuga terrestre, és una espècie molt aqüàtica, i només surt de l’aigua per prendre el sol o per desovar.

D'alimentació pràcticament omnívora, en llibertat pot menjar una gran varietat d’aliments que van des d'insectes, gasteròpodes, especialment cargols aqüàtics, peixos i amfibis, fins a fruites i brots tendres de plantes aquàtiques.

Realitza de tres a quatre postes, normalment de només dos ous cada una, entre abril i finals de juny. Els ous blancs i de closca fràgil són allargats i medeixen 40-46 X 30-34 mm.

Aquesta espècie es troba amenaçada per l'excés de captures per al consum humà i per l'alteració del seu hàbitat natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.