Tortuga de Florida

Descripció

És la clàssica tortuga d’aigua que es pot trobar a les botigues d'animals. té una mida mitjana, d’entre 20 i 60 centímetres i presenta una taca molt característica a banda i banda del cap vermella, taronja o groc depenent de la subespècie.

Existeix molta variabilitat morfològica degut a la gran quantitat de subespècies que s’han descrit, però en general aquesta espècie presenta una closca ovalada, d’un color verd oliva amb marques de color groc. La closca també presenta una quilla lleugerament marcada i el plastró no presenta articulació i és d’un color groc amb un patró de taques negres que varia en funció de la subespècie. El cap, el coll i les extremitats són de color verdós amb línies grogues.

Els mascles són normalment més petits que les femelles i presenten una cua més llarga i gruixuda amb l’obertura de la cloaca posterior a la vora de la closca. Els agrada molt prendre el sol, per això es poden trobar fàcilment sobre pedres o llocs assoleiats fóra de l’aigua amb les extremitats i el coll estesos escalfant-se amb la radiació solar.

Aquesta espècie es distribueix de forma natural per una àmplia zona d'Amèrica, des dels Estats Units (Virginia, Florida, Kansas i Oklahoma) continuant per Mèxic fins arribar al Brasil, encara que avui n'existeixen poblacions a moltes altres zones del món degut a que es tracta d'un animal de companyia que ha sigut alliberat a les diverses zones.

Les seves preferències alimentàries canvien de l'estat juvenil a l'adult, ja que els més joves són principalment carnívors, mentre que a mesura que es van fent adults ingereixen progressivament una major proporció de matèria vegetal, tornant-se omnívors. Un cop adults poden menjar qualsevol aliment tant vegetal com animal que es trobi a la seva disposició, com algues, plantes aqüàtiques de tot tipus, capgrossos, petits peixos, insectes, crancs, gambes, amfípodes i diferents mol·luscs, principalment cargols.

Quan arriba a un lloc determinat, estableix una forta competència per l’espai amb les espècies autòctones, que en el cas de la Península Ibèrica són les dues espècies característiques del nostres rius i basses, Mauremys leprosa i Emys orbicularis.

Aquesta competència queda reflexada pel nombre de postes, superior a les espècies autòctones, la ràpida maduresa sexual dels exemplars i la seva mida.

A Espanya ja ha començat a reproduir-se en estat salvatge, de manera que en l'actualitat aquesta espècie representa un seriós problema per a l'equilibri ecològic de molts ecosistemes aquàtics del nostre país, així com per a moltes espècies que hi viuen.