Tortuga d'esperons africana

Descripció

El seu nom comú prové dels esperons parcialment ossificats que aquesta tortuga presenta a la cuixa i a la vora posterior de les extremitats posteriors. És una tortuga terrestre de grans dimensions, l'espècie continental més gran que existeix, ja que pot arribar a mesurar més de 80 cm de llargària i pesar gairebé 100 kg. Molt característica també és la seva closca, molt abombada, amb els escuts del marge gairebé en posició vertical.

Els escuts, de color groc, presenten uns solcs concèntrics més foscos, essent més fosques les sutures entre els escuts. La vora anterior de la closca es troba tan sols lleugerament serrada, mentre que la vora posterior ho està molt més i també està girada cap a dalt. El cap i les extremitats són de color groc, i a les extremitats davanteres presenta, per la part del davant, gran quantitat d’escames còrnies.

Es distribueix per tot l’Àfrica central, des d’Etiòpia i Sudan a través de les regions seques del Txad, Niger i Mali fins al sud de Mauritània i Senegal, ocupant les sabanes seques, les estepes i les regions semidesèrtiques. En aquestes regions sovint només disposa d’aigua durant un periode de temps limitat, per la qual cosa depèn en gran mesura de l’aigua metabòlica i de la humitat que porti l’aliment que ingereix. Per tal d’evitar la dessecació i les temperatures elevades de la regió, excava caus a on passa les hores centrals del dia, centrant la seva màxima activitat a l’alba o al capvespre.

És una tortuga vegetariana que s’alimenta en gran part de les plantes suculentes de les regions seques on viu.

L’aparellament pot tenir lloc del juny al març, però és més freqüent del setembre al novembre. Durant el festeig, el mascle dóna voltes al voltant de la femella i ocasionalment l’envesteix amb la closca; tot seguit el mascle es col·loca damunt la femella i es dóna la còpula, durant la qual el mascle emet unes vocalitzacions molt característiques. La posta, d’uns 17 ous, sol realitzar-se a la tardor o a l’hivern i el període d’incubació, bastant llarg, dura uns 212 dies.

Les seves poblacions han disminuit molt en les darreres dècades a causa de l'excés de captures per al consum humà i a la degradació del seu hàbitat. Ha desaparegut d'àmplies regions de la seva àrea de distribució original i en moltes latres es troba avui en greu perill d'extinció.