Tortuga gegant d'Aldabra

Descripció

És un dels rèptils més grans que hi ha al món, ja que els animals adults assoleixen una longitud mitjana de 120 cm i un pes de 200 – 240 kg, encara que es coneixen exemplars excepcionals que han arribat a superar els 160 cm i els 400 kg. Es diferencia de la única espècie amb la qual es pot confondre, la tortuga gegant de les Galàpagos, per la presència d’una petita placa nucal que aquesta no té.

Té la pell d’un color gris fosc a negre, presenta una closca prominent i abombada, un llarg coll que l’ajuda a alimentar-se de les fulles dels arbusts, i unes extremitats curtes i robustes. Les extremitats i el cap es troben coberts d’escates ossificades.

D’hàbits terrestres i vegetarians, és una espècie endèmica de l’atoló coral•lí d’Aldabra, a l’arxipièlag de les Seychelles, unes petites illes localitzades a l’Oceà Índic, al nord de l’illa de Madagascar. Amb un clima sec i inhòspit, en aquest especial hàbitat no hi ha gaire vegetació, i les tortugues ocupen sobretot els boscos de mangles, on troben ombra i refugi, i les zones properes a la gran llacuna central, cobertes per grans extensions d’herba, que constitueix el seu principal aliment. Curiosament, com que el menjar no és gaire abundant, aquestes tortugues complementen el seu règim vegetarià amb la ingestió de la carn de les tortugues mortes de fa poc temps que troben mentre es desplacen d’un lloc a l’altre.

La maduresa sexual ve determinada per la mida més que per l’edat, començant a reproduir-se la majoria dels individus quan assoleixen aproximadament la meitat de la seva mida total, normalment al voltant dels 25 anys d’edat. L’aparellament es produeix de bon matí o al capvespre, amb el mascle que puja sobre la closca de la femella i va fent empentes acompanyades d’un grunyit de forma intermitent.

El seu període d’aparellament es dóna principalment entre els mesos de febrer i maig, i les femelles fan la posta durant l’estació més seca, entre juny i setembre. Els nius són petits forats d’uns 25 cm de fondària que elles mateixes excaven amb les potes del darrere, encara que a vegades aprofiten les depressions protegides del terreny. El nombre d’ous varia entre 4 i 15 per niu i, després d’una incubació que oscil•la entre les 14 i les 28 setmanes, es produeix l’eclosió, fet que acostuma a succeir durant el mes de desembre.

Com que a l’atoló no tenen depredadors, les causes naturals de mortalitat més importants d’aquests animals en el seu hàbitat natural són les elevadíssimes temperatures a què s’arriba durant les hores més calurosses del dia, així com les caigudes en els nombrosos forats i escletxes que hi ha en el desigual substrat coral•lí, d’on no poden sortir. Val a dir, a més, que els habitants de les Seychelles no representen cap perill per a les tortugues, ja que les respecten perquè les consideren animals totèmics familiars, i fins i tot les anomenen amb el simpàtic mot de “Reina Malila”.

No és una espècie que avui es trobi en perill d’extinció, ja que es calcula que encara en sobreviuen més de 150.000 exemplars distribuïts de manera desigual en els tres illots que formen l’atol•ló d’Aldraba. Però les amenaces sobre una única població localitzada en un petit territori sempre són presents, i per tant segueix considerant-se extremadament fràgil.