CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Tortuga gegant de les Galápagos

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Illes Galàpagos.

  • Nom científic:
    • Chelonoidis nigra 
  • Taxonomia:
    • Classe: Reptilia 
    • Ordre: Testudinata 
    • Família: Testudinidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Amèrica 
    • Hàbitat: Sabana 
    • Vida social: Solitària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Rèptils 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: fins a 100 anys 
    • Pes en néixer:  
    • Pes mitjà: 100 - 200 kg 
    • Llargària: fins a 110 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Ovípara 
    • Incubació: 98 - 200 dies 
    • Nombre d'ous: 4 - 14 ous 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie vulnerable

Parts del cos destacades

Descripció

Són les tortugues terrestres més grans que existeixen, juntament amb les tortugues del grup de les Seychelles a l'Oceà Índic. Els exemplars de més grandària poden mesurar fins a 1,80 m i a pesar al voltant de 400 kg. La seva longevitat també és espectacular, i l'animal més vell que es coneix avui, l'anomenat 'Solitari George', es creu que té més de 150 anys.

Com que el medi ambient, el paisatge i el clima varien molt d'una illa a l'altra, i fins i tot dins d'una mateixa illa, la morfologia, la mida i el pes de les diferents poblacions de tortugues també canvien, fins al punt que es reconeixen fins a quinze subespècies, de les quals només sobreviuen onze. Alguns autors separen aquetes subespècies en espècies diferenciades, encara que aquest no és el criteri més generalitzat entre els especialistes.

El nom científic d'aquesta impressionant tortuga és Geochelone nigra, tot i que també es anomenada Geochelone elephantopus i Chelonoides nigra.

La seva alimentació és fonamentalment herbívora, ja que mengen herbes, fulles, borrons i fruits de diferents espècies de plantes, entre elles cactus, encara que també poden alimentar-se de carronya i altres restes orgàniques. De reproducció ovípara, la femella pon de 4 a 10 ous en petits forats fets a la sorra. Durant la còpula, el mascle emet sorollosos brams que poden escoltar-se a considerables distàncies.

En l'època de pluges passen bona part del temps entre el fang o semisubmergides a fi de termoregular-se o protegir-se dels paràsits. Formen una estructura social molt laxa que es basa en una jerarquia definida bàsicament per la grandària dels animals, que es manifesta en que sovint interaccionen agressivament entre elles, entrexocant les closques i mossegant-se les extremitats, tant en les lluites entre mascles com en el festeig.

L'abundància impressionant de tortugues que van trobar els primers visitants de les illes és cosa del passat a causa de l'excesiva caça patida per aquesta espècie, sobretot durant el segle XiX, per part dels mariners que les portaven a bord dels vaixells com a font de carn fresca durant les llargues travessies marítimes, aprofitant la resistència d'aquests animals a la manca d'aigua i aliment.

D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques com ara rates, gossos, gats o cabres en el fràgil ecosistema de les illes Galápagos, també ha contribuit a la gran disminució de les seves poblacions.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat

Tots els rèptils del Zoo

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z