Txacahuala

Descripció

És el segon llangardaix més gran dels Estats Units, després del monstre de Gila, ja que pot assolir més de 25 cm de llargària. Les femelles són de color brun, mentre que els mascles són més foscos, quasi negres, amb la part central del cos de color vermellós, tonalitat que es remarca principalment durant l’època de zel.

Habita a regions desèrtiques del sud-oest dels Estats Units (Nevada, Arizona, Utah i Califòrnia) i el nord-oest de Mèxic (Baixa Califòrnia i Sonora), des del nivell del mar fins a regions muntanyenques de més de 1.500 m d’altitud. Prefereix terrenys rocallosos amb abundància d’escletxes i forats entre pedres on poder-se amagar.

De comportament territorial, els mascles defensen petits territoris al voltant del seus caus. Les femelles, més petites, ponen entre 6 i 15 ous entre els mesos de juny i agost. Els exemplars joves presenten taques fosques transversals al dors del cos i la cua ratllada de groc i negre.

La seva alimentació és fonamentalment herbívora, menjant flors de cactus, fulles, herbes, llavors i brots tendres, encara que també pot consumir diferents espècies d’invertebrats.

Les seves poblacions semblen mantenir-se més o menys estables en la major part de la seva àrea de distribució, malgrat que algunes regions es troben en perill a causa de l’excés de captures per utilitzar-los com a animals de companyia i a la degradació i humanització progressiva del seu hàbitat.