Orangutan de Borneo

Descripció

L'orangutan és l’únic pòngid asiàtic, ja que tan sols habita a les jungles plujoses de les illes de Borneo i Sumatra, a Indonèsia.

És una espècie de vida totalment arborícola, que es desplaça amb agilitat entre les branques del arbres mitjançant la braquiació i que rarament baixa a terra. D’alimentació quasi estrictament vegetariana, s’alimenta de tota mena de borrons, fruits, fulles i escorça, encara que ocasionalment pot consumir insectes, ous i petits vertebrats. És una espècie d’activitat diürna que per descansar i dormir construeix nius amb branques i fulles en les forcadures d’arbres de considerable alçada.

A diferència de goril·les i ximpanzés no viu en grups familiars, sinó que és un animal de comportament solitari que només es relaciona amb els seus congèneres durant l’època de reproducció.

Els mascles, gairebé el doble de grans que les femelles, desenvolupen una gran bossa faríngia que els serveix de caixa de ressonància quan udolen per marcar el seu territori i, a més, tenen a les galtes uns plecs de teixit fibrilar que deformen la seva cara, el que els confereix un aspecte peculiar. Cada un d’ells defensa un territori d’unes desenes de quilòmetres quadrats en els quals hi poden viure diferents femelles, però del qual és expulsat qualsevol altre mascle. Les cries són alletades i viuen amb la mare almenys fins als tres anys d’edat, període en el qual són transportades a l’esquena, encara que no s’independitzen del tot fins arribar a l’adolescència, entre els set i els deu anys.

Igual que els seus parents, el goril·la i el ximpanzé, es troba avui en greu perill d’extinció a causa de la destrucció de la selva, l’excés de la caça directa i la captura de les cries per mantenir-les com a animals de companyia.

Fins fa poc temps es creia que existia una sola espècie d’orangutan, Pongo pygmaeus, amb dues subespècies diferents: P.p.pygmaeus, l’orangutan de Borneo, a la qual pertanyen els exemplars que es poden veure al Zoo de Barcelona, i P.p.abelli, l’orangutan de Sumatra. Tanmateix, però, els darrers estudis genètics semblen demostrar que aquestes dues poblacions insulars corresponen en realitat a dues espècies diferents, la qual cosa té una important transcendència pel que fa a la seva conservació a la natura i també en el maneig i el manteniment de l'espècie en captivitat.

El Zoo de Barcelona participa en la EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l’orangutan amb un notable èxit reproductor, ja que en els darrers tretze anys han nascut ja quatre exemplars a les seves instal·lacions.