Europa

El vell continent no destaca per tenir una gran biodiversitat, però compta amb espècies pròpies úniques.

Fauna

La fauna europea és molt similar a la que es pot trobar a l’Àsia o l’Amèrica del Nord. Hi abunden els cabirols, els isards, els teixons o els gaigs i espècies pròpies com el ren, l'ant, el bisó europeu, l'ermini, l'èider i la guineu polar. A la mediterrània habiten espècies com la geneta, l'eriçó, el camaleó, el galàpet, diversos escorpins i nombrosos insectes. En canvi, a la regió euroasiàtica hi ha una gran riquesa d'ocells aquàtics i mamífers de pell fina, però hi escassegen els rèptils i els insectes.

Flora

La zona de vegetació més gran d'Europa divideix la meitat del continent des de l’Atlàntic fins els Urals amb un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes. Les regions àrtiques es caracteritzen per una vegetació de tundra, constituïda per líquens, arbustos i flors salvatges. A les terres mediterrànies destaquen els arbres fruiters, com ara oliveres, tarongers, mandariners, llimoners i figueres, entre d’altres. També és molt característica la vinya. A l’interior, en canvi, les condicions són idònies per a les espècies coníferes, com el pi.

Clima

El continent europeu es caracteritza per tenir cinc climes diferents. A la costa oest predomina el clima l’atlàntic, d’hiverns freds i estius càlids. El sud gaudeix d’un clima mediterrani, moderat per l’efecte del mar que crea hiverns suaus i estius calorosos. L’interior d’Europa es caracteritza pel clima continental, amb hiverns llargs i freds i estius curts i calorosos, i clima d’alta muntanya als cims més alts, amb hiverns molt freds. L’extrem nord és de clima polar, amb hiverns extremadament freds i estius frescos.