1890/1920

1892

El banquer adinerat Lluís Martí Codolar, ofereix la seva col·lecció d’animals exòtics i autòctons a l’Ajuntament de Barcelona.

L’alcalde de Barcelona a l’època, Manuel Porca i Tió, aprova l’adquisició dels animals i la seva instal·lació en un recinte de propietat pública, el Parc de la Ciutadella, recinte de l’Exposició Universal de 1888.

Per tenir cura dels animals s’anomena Director del Zoo de Barcelona a Francesc Darder, naturalista i taxidermista i reconegut amant dels animals.

Darder entenia el Zoo com un referent en la conservació dels animals per tal de contribuir a la introducció de noves races d’animals productives en el territori català com el cas de la cria i reintroducció de 45.000 exemplars de peixos als rius catalans.

1893

El Zoo es concep com l’espai urbà públic que té com a missió la conservació de la fauna silvestre, per això, la Junta Tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoolòogic i Botànic de Barcelona estableix com objectiu principal garantir el caràcter científic de la institució a més dels objectius d’entreteniment i esbarjo.

1897

Es publica el primer catàleg del Parc zoològic amb els preus dels animals ja que, n’hi havia excedent, se subhasten per poder mantenir el Zoo.

1899

Es crea un informe organitzatiu on s’explica la necessitat d’adaptar els museus i parcs municipals per garantir el coneixement de la diversitat catalana i les múltiples aplicacions econòmiques que l’home pot fer dels éssers vius.

En aquesta mateixa data, el Zoo es distribueix en 3 seccions: primats, animals aquàtics i grans quadrúpedes a més de les aus com ànecs i gallines, principal font de finançament amb la venda dels seus ous, plomes…