Floquet és un goril·la

Malgrat la mala premsa que els van donar els relats fantasiosos dels primers europeus que van anar a explorar l’Àfrica i determinades pel·lícules com King Kong, els estudis de camp duts a terme per científics com George Schaller, Dian Fossey, Jordi Sabater Pi o Marga Bermejo han demostrat que els goril·les són animals tímids, pacífics i vegetarians, capaços d’acceptar humans en el seu entorn si aquests els respecten i no interfereixen en els seus hàbits i activitats quotidianes.

Estudis recents sobre el seu ADN han demostrat que comparteixen amb els humans el 97,7% dels gens.

Els goril·les viuen únicament a la franja equatorial africana. Hi ha dues espècies i un total de cinc subespècies:

1. Goril·la de l’oest (Gorilla gorilla): viu a la part occidental de la selva equatorial, a Camerun, República Centreafricana, Gabon, Congo i Guinea Equatorial. Aquesta espècie es divideix en dues subespècies:

      - Goril·la de terra baixa de l’oest (Gorilla gorilla gorilla). Floquet i la majoria de goril·les en zoològics pertanyen a aquesta subespècie.

      - Goril·la del Riu Cross (Gorilla gorilla diehli).

2. Goril·la de l’est (Gorilla beringei): viu més a l’est, a les zones muntanyoses del Congo oriental, Zaire, Rwanda, Uganda i als territoris fronterers (les regions del llac Kivu i els volcans Virunga). Es divideix en tres subespècies:

      - Goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei).

      - Goril·la del bosc de Bwuindi.

      - Goril·la de terra baixa de l’est (Gorilla beringei graueri).

Els goril·les viuen en grups estables formats per entre 5 i 10 individus amb un mascle dominant que lidera i protegeix les femelles i les seves cries. A mida que les cries van creixent, abandonen el grup patern per formar un de propi, en el cas dels mascles, o per unir-se a altres grups, en el cas de les femelles.

Els goril·les són animals pacífics i en llocs d’abundància d’aliment es pot donar el cas que diversos grups de goril·les coincideixin en la mateixa àrea, sense greus enfrontaments.

Són herbívors i dediquen bona part del seu dia a desplaçar-se per trobar menjar, ja que mai esgoten totalment un punt d’alimentació. Un mascle adult pot menjar diàriament fins a 30 quilos de plantes.

Igual que els humans, no tenen una estació reproductora determinada, les femelles pareixen una única cria després de gairebé nou mesos de gestació.

Veure fitxa goril·la

Mascle goril·la adult

Alçada: 1,80 m (de peu).
Pes: 180- 210 kg.
Longevitat: prop de 30 anys en llibertat, fins els 50 anys en captivitat.
Caràcters sexuals secundaris: Els mascles adults presenten una pronunciada cresta sagital molt característica i el pelatge de l’esquena canós, el que li dona una coloració gris platejada pel que se’ls coneix com a “esquenes platejades”.

Femella goril·la adulta

Alçada: 1,30-1,50 m (de peu).
Pes: 64-114 Kg.
Longevitat: prop de 30 anys en llibertat, 30-40 anys en captivitat.

Floquet de Neu era un goril·la mascle de la subespècie Gorilla gorilla gorilla o goril·la de terra baixa de l’oest, l’espècie que comunament es troba en els zoològics i de la qual sobreviuen més individus en llibertat, tot i que per sota dels 100.000 exemplars.

De fet, la xifra total de les cinc subespècies de goril·les no supera de molt els 100.000 exemplars. UNEP, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha inclòs als goril·les en la llista vermella d’espècies en risc d’extinció en els pròxims 30 anys i assenyala com a principal amenaça l’activitat humana (la caça i la pèrdua d’hàbitat per desforestació i sobreexplotació dels recursos naturals).

El virus de l’Ebola també està provocant grans mortalitats a la República del Congo i Gabon, una zona que allotjava al 80% del total de goril·les en llibertat i on es calcula que han patit una pèrdua d’un 56% en els últims anys. El llistat de causes del declivi de la població de goril·les en llibertat inclou també els conflictes bèl·lics, freqüents a la zona.

Actualment, hi ha tres subespècies (de les cinc existents) que estan catalogades en situació crítica: el goril·la del Riu Cross, el goril·la de muntanya i el goril·la del bosc de Bwuindi. UNEP calcula (dades de l’any 2000) que no en sobreviuen més de 150 o 200 individus de la subespècie amb major risc de desaparèixer, els goril·les del Riu Cross. Segons dades del mateix organisme, l’any 2030 només quedarà lliure d’impacte humà menys del 10% de l’hàbitat dels grans simis a l’Àfrica (goril·les, ximpanzés i bonobos).

A tots els països amb població de goril·les existeixen lleis que prohibeixen la caça i la captura de goril·les, però resulta molt difícil imposar el respecte a la legislació. Per evitar-ne l’extinció, es duen a terme programes de conservació in situ, mitjançant la creació de santuaris, reserves i parcs nacionals.

A nivell europeu s’està duent a terme una EEP (programa de reproducció) de l’espècie representada als Zoos per mantenir una població demogràficament sostenible i amb una escaient variabilitat genètica, com una reserva pel que pogués passar en el futur.

Als Zoos

En l’actualitat, els parcs zoològics tenim una funció prioritària com a reserves d’animals i bancs genètics. Per a moltes espècies els Zoos som l’última esperança de supervivència mitjançant els programes de reproducció en captivitat d’espècies amenaçades. Alhora realitzem una tasca d’educació i sensibilització social per al respecte de la vida animal i som espais privilegiats per a la recerca biològica.

L’any 1985 es va crear el Programa Europeu per a Espècies Amenaçades (EEP), amb els objectius de:

     - Coordinar la tasca que realitzen tots els zoològics europeus.
     - Portar un control informatiu de tots els animals.
     - Evitar els majors riscos que corren les espècies en captivitat:
           1. La consanguinitat.
           2. La pèrdua de variabilitat genètica.
           3. La pèrdua de variabilitat conductual.

L’EEP intenta evitar aquests riscos i elaborar documentació científica sobre les espècies en captivitat.

El Zoo de Barcelona participa en 92 programes europeus de cria en captivitat per a espècies amenaçades (EEP i ESB), entre les quals hi ha el Gorilla gorilla gorilla. D’aquests 92 programes, el Zoo en coordina tres:

A més, ostenta la vicecoordinació de la EEP de goril·les.

El compromís del Zoo de Barcelona per a la conservació de les espècies es fa palès en la seva col·laboració i adhesió al WAPCA (Acció conservadora per als primats de l’est de l’Àfrica), un programa de conservació de primats africans in situ a l’Àfrica Occidental.

A més, i gràcies als projectes del Programa de Recerca i Conservació, el Zoo participa també en la conservació de diferents espècies de primats com el ximpanzé a Sierra Leone (Pan troglodytes verus) i a la República Democràtica del Congo (Pan troglodytes schweinfurthii), o el tarser (Tarsius syrichta) a Filipines.

El Zoo de Barcelona disposa d’un elevat nombre de goril·les, en concret, 9 exemplars, dels quals 7 són fills o néts del patriarca albí, Floquet de Neu.

El mateix programa de les EEP als Estats Units s’anomena Species Survival Plan Program (SSP - Pla del programa de supervivència d’espècies) i està impulsat per l’Associació Americana de Zoos i Aquaris. Aquest programa persegueix els mateixos objectius que el de les EPP. Actualment hi ha 145 espècies en aquest programa, una de les quals és el Gorilla gorilla gorilla, que també figura en els programes SSCJ coordinats per la JAZGA (Associació Japonesa de Zoos i Aquaris). Tot plegat potencia la cooperació entre institucions i posa en funcionament estratègies de conservació de les espècies i el seu hàbitat.

Per què serveixen els programes de reproducció en captivitat?

Per mantenir poblacions sostenibles amb una adequada variabilitat genètica, preservant el repertori conductual de l’espècie i vetllant pel benestar de tots els individus inclosos al programa. I, per poder col·laborar a la conservació in situ de les espècies amenaçades per a les quals s’ha desenvolupat el programa de cria en captivitat.

"La supervivència de les espècies dependrà de la cooperació entre les dues parts implicades en la conservació, ex situ i in situ, i del reconeixement de la interdependència dels seus esforços conservacionistes i la necessitat del reforç mutu."

Font: Estratègia Mundial de la Conservació en Zoològics
Organització Mundial de Zoològics (IUDZG)
Grup d’Especialistes de Cria en Captivitat (IUCN/SSC)

A la natura

En l’actualitat, a la franja equatorial d’Àfrica hi ha un total de 17 Parcs Nacionals, un santuari, quatre reserves i un centre de recerca. La protecció de les espècies amenaçades i en perill d’extinció depèn de manera prioritària de la conservació del seu hàbitat.

Per això, es creen àrees protegides de la caça i de l’explotació natural arreu del continent africà en forma de reserves, parcs nacionals i santuaris que permetin la conservació dels goril·les i altres espècies animals i vegetals.

Aquestes àrees protegides procuren, a més, proporcionar a la comunitat local una alternativa econòmica viable i sostenible a la caça i el tràfic de goril·les: l’ecoturisme. L’ús dels propis goril·les com a reclam turístic pot fer que els països i les poblacions on viuen goril·les s'adonin de la importància de garantir-ne la conservació i de l’ús racional de la resta de recursos naturals disponibles.

Els ciutadans

- Fer-se soci del Zoo de Barcelona i contribuir en els seus programes de conservació, educació i recerca sobre goril·les i altres espècies amenaçades.

- Fer donacions econòmiques o fer-se soci de les fundacions, associacions i entitats que lluiten contra l’extinció d’espècies.

- Donar suport, econòmic i personal a la investigació i a la recerca: conèixer els animals també significa conèixer-nos més a nosaltres mateixos.

- Mantenir-se informat i documentar-se de la situació de les espècies en perill d’extinció i les activitats que s’organitzen per evitar-ho. Entendre que la desaparició d’una espècie té conseqüències ecològiques diverses que no podem predir amb exactitud. Tots els organismes vius estan interrelacionats, i l’extinció d’un dels membres de la cadena afecta la resta del sistema. En el cas dels goril·les, a més, es tracta d’una espècie emblemàtica per la seva proximitat als humans i la seva extinció tindria un impacte difícil d’explicar però que, d’una manera o d’una altra, ens acabaria afectant a tots.

- Fer força com a consumidors per exigir l’ús de fustes que hagin estat certificades com a respectuoses amb pràctiques sostenibles per a la fauna i la flora.

- Exigir als governs i les institucions que s’impliquin en la lluita contra la desaparició d’espècies amb l’elaboració de lleis de conservació, l’establiment de relacions institucionals amb països on viuen goril·les i altres animals en perill, i amb el seu suport a la creació de reserves i parcs nacionals en aquests països.

La comunitat internacional

- Ajudar els països on habiten goril·les i altres animals en perill d’extinció a desenvolupar-se econòmicament sense perjudicar la conservació dels hàbitats i la protecció de les espècies.

- Col·laborar amb aquests països per fer complir les lleis que prohibeixen la seva caça i tràfic.

- Ajudar a establir una xarxa d’àrees protegides i administrades eficaçment.

- Donar suport a polítiques educatives de conscienciació arreu del planeta.

- Exigir que es compleixi la normativa legal que prohibeixi la caça i el comerç de goril·les vius o de productes que se’n derivin (carn, cranis, mans...).

Les associacions i ONG

- Col·laborar amb els governs i altres organitzacions per desenvolupar projectes educatius amb l’objectiu de reduir la caça entre les poblacions africanes i trobar alternatives econòmiques per al seu desenvolupament i benestar.

- Desenvolupar programes de conservació i ajudar en la creació d’àrees reservades.

- Ajudar a la transferència d’informació i experiències de conservació prèvies.

Els zoològics

Contribuir a la conservació des de tres àmbits:

- Assegurar la conservació de poblacions sostenibles amb un màxim de variabilitat genètica i conductual, i mantenir els animals que viuen en parcs zoològics en condicions de benestar que assegurin el manteniment del seu repertori conductual.

- Educar els ciutadans de la seva àrea geogràfica sobre les causes i les conseqüències de l’extinció d’espècies animals i vegetals.

- Impulsar la recerca per augmentar el nostre nivell de coneixements sobre la vida animal.

Les empreses

- Ajudar econòmicament als projectes de conservació, els parcs i les reserves naturals.

- No beneficiar-se de la desforestació i de l’explotació sense límits dels recursos naturals i humans.

- Establir pràctiques d’explotació de baix impacte.

- Contribuir al finançament de la investigació per a la conservació de la vida salvatge (in situ i ex situ).