Esplugabous

Bubulcus ibis

Aquest petit ardèid deu el seu nom al costum que té de posar-se sobre el bestiar boví per capturar els insectes que el molesten i que aixeca al seu pas. A més d’insectes, inclou en la seva dieta petits crustacis, peixos, amfibis i micromamífers. Gràcies a la seva adaptabilitat, és una espècie que està en expansió, encara que la industrialització i el dessecament de moltes zones humides d’Europa en són una limitació.

Hàbitat Natural

Des del centre i sud de l'Amèrica del Nord fins a Xile i Argentina, Àfrica, Madagascar, sud i sud-est d'Europa, Sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda. 

Esplugabous
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Ciconiiformes
Família
Ardeidae

Característiques físiques

340-390 g
Birth Weight:
46-56 cm
Més de 10 anys

Biologia

Habitat
Aiguamolls
Vida social
Gregària
Alimentació
Insectívora

Reproducció

Gestació
22-26
Dies
Cria
1 a 9

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Petit ardèid d’uns 50 cm d’alçada i pes proper als 500 grams, distingible d’altres ardèids de la península Ibèrica per l’aparença més robusta i una llargada de potes inferior. Presenta un plomatge blanc nuclear durant l’hivern, que pren tons ataronjats i vistosos plomalls daurats al pit, el cap i el dors, durant l’època reproductiva. Presenta un bec robust i de color groguenc, que pren una coloració molt més ataronjada durant la primavera.

 

Deu el nom al costum de romandre entre el bestiar boví per capturar els insectes que aquest aixeca i, fins i tot, els que el molesten, per la qual cosa no dubta a posar-se sobre els seus cossos.

Hàbitat

Espècie tropical i subtropical, es troba repartida en petites colònies arreu del món, a les zones de pastura i arrossars semiinundats de climes càlids i mediterranis. La subespècie que viu a la Mediterrània és la mateixa que es troba a tot l’Àfrica i que, durant el segle passat, va colonitzar Amèrica.

Alimentació

A més dels insectes, inclou en la dieta petits crustacis, peixos, amfibis i micromamífers.

Reproducció

Tot i que no es pot definir una època reproductiva concreta en les poblacions tropicals, fora dels tròpics sol començar a nidificar a finals de l’hivern per tenir els primers polls a principis de la primavera. Tot i ser considerat monògam, recents estudis mostren un caràcter una mica promiscu, que atendria a augmentar la tassa reproductiva dels mascles. Nidifica de manera colonial, generalment amb associació d’altres espècies, en especial ardèids, però també amb cigonyes, ibis o corbs marins. Fa nius al canyar, arbusts i arbres, amb una certa tolerància en àrees d’influència humana directa, formats de branques i diversos tipus de vegetació. Sol pondre entre dos i cinc ous de color blau pàl·lid fins a verd i blanc, covats per ambdós membres de la parella entre 21 i 26 dies.

Conducta

Sedentari a tota l’àrea de distribució, només s’observen grans moviments entre les àrees de cria o descans nocturn i les àrees d’alimentació, que de vegades es poder trobar a diversos quilòmetres de distància. La dispersió dels joves amplia el seu rang d’influència de manera important.

Estatus i programes de conservació

Gràcies a la seva plasticitat, és un dels pocs ardèids que està en expansió, encara que la industrialització i dessecació de les zones humides d’Europa són una limitació molt important per a les poblacions. Malgrat tot, segurament és l’ardèid amb un nombre més gran del planeta, fet que ha produït alguns conflictes amb els humans en algunes àrees de pastura o nidificació.

 

El Parc Zoològic de Barcelona cria aquesta espècie des de fa molts anys i n’ha fet alliberaments a diferents parcs naturals de Catalunya. A més, al recinte del Zoo hi ha una colònia silvestre d’ardèids en la qual crien cada any algunes parelles d’esplugabous (actualment s’ha calculat que oscil·la entre les trenta i les cinquanta parelles).