Implicacions evolutives de la localització dels territoris cromosòmics al nucli interfàsic en homínids
Investigadora principal: Marta Farré Belmonte (UAB).
Descripció:
Per poder comprendre la diversitat actual de les espècies de primats i poder aplicar programes adequats de conservació són necessaris estudis que aprofundeixin en els mecanismes de formació de noves espècies i les relacions entre els diferents llinatges. Les reorganitzacions cromosòmiques (inversions, translocacions, fusions i fissions) alteren l’arquitectura genòmica de les espècies, contribuint així a la formació de nous cromosomes sobre els quals la selecció natural pot actuar. Els nous cromosomes sorgits dels canvis poden per ells mateixos ser causa d’aïllament reproductiu o poden contribuir a incrementar i consolidar les diferències entre poblacions quan es produeixen en grups petits i aïllats reproductivament de la població general. Quan a la línia germinal es produeix una nova forma cromosòmica té probabilitats de fixar-se a les poblacions, proporcionant nova variabilitat genètica i, en última instància, contribuint a la formació de noves espècies. El que encara desconeixen els biòlegs evolucionistes és a quines regions del genoma, com i per què es trenquen els cromosomes durant l’evolució de les espècies.
L’objectiu principal del projecte d’investigació és l’estudi del paper de les reorganitzacions cromosòmiques en el procés d’especiació i macro-evolució prenent com a espècies model els grans simis (ximpanzé, goril·la i orangutan) i l’espècie humana. La caracterització molecular i topològica dels punts de trencament evolutius ens ajudarà a estudiar el paper de les reorganitzacions cromosòmiques en els processos d’especiació.






