Projecte de conservació de la trenca

<< Tornar

Investigador principal: Marc Gálvez (Associació Trenca).

Descripció:
La trenca (Lanius minor) és una au migradora de llarga distància i d’ambients esteparis, que arriba al nostre territori a principis de maig per tal de criar i marxa a finals d’agost, quan els seus polls ja són capaços d’emprendre el llarg viatge, per retornar als quarters d’hivernada que tenen a Sud-àfrica. De tots els tipus d’ocells d’ambients esteparis, és una de les tres espècies més amenaçades a Catalunya, juntament amb la xurra (Pterocles orientalis) i la quasi desapareguda alosa de Dupont (Chersophilus dupponti). A diferència d’aquestes dues espècies, però, la trenca és la més amenaçada a la plana de Lleida, ja que la població catalana es troba a milers de quilòmetres de les poblacions més importants (Itàlia i països de l’Est) i és a la cua de la seva distribució occidental. Això fa que la seva situació sigui més crítica que la de les altres dues espècies, ja que la població catalana depèn totalment d’ella mateixa, a diferència de la xurra i l’alosa de Dupont que tenen poblacions més properes dins de la Península Ibèrica.

L’objectiu de qualsevol gestió ex situ és sempre la conservació de l’espècie a nivell in situ. En el cas de la trenca els objectius principals que es preveuen realitzant una gestió ex situ són:

1.    Reforçar la població salvatge i crear nous nuclis reproductors. L’objectiu final dels nuclis actuals és obtenir una taxa de vol de 5 polls/parella amb èxit reproductor, índex necessari, segons els anàlisis estadístics realitzats, perquè el decreixement suau que la població salvatge està patint actualment es converteixi en un creixement. En canvi, l’objectiu final de la població catalana és la creació de nous nuclis. És ben conegut que la supervivència d’una espècie no depèn solament dels paràmetres demogràfics sinó també de la seva distribució. L’existència d’una correlació positiva entre el número de nuclis existents en una espècie i la probabilitat de supervivència d’aquesta mostra que la formació de nous nuclis reproductors ha de ser una de les mesures prioritàries dins de la gestió de conservació de la trenca.

2.    Creació d’una reserva genètica. L’objectiu principal d’una reserva genètica és mantenir a llarg termini la variabilitat genètica existent d’una població/espècie salvatge en captivitat. D’aquesta manera, s’hi pot recórrer en qualsevol moment en cas de necessitat (reforçar la població salvatge i/o crear nous nuclis). Aquest enfocament captiu haurà d’ésser gestionat demogràfica i genèticament.

Patrocinadors de la Recerca i conservació del Zoo de Barcelona: