“Passive Integrated Transponders” o “Anelles de vores romes” en el marcatge de Quiròpters en vida salvatge i en captivitat.

<< Tornar

Investigador principal: Adrià López Baucells

Institució: Museu de Granollers-Ciències Naturals

Descripció:
El marcatge de ratpenats ha estat i és actualment una eina àmpliament utilitzada des dels inicis de la recerca en el camp de les migracions d’aquests animals, tant amb enfocaments ecològics com epidemiològics. En els últims anys, a l’Amèrica del Nord, s’ha donat una proliferació molt important de la infecció fúngica anomenada White Nose Syndrom, tot i que a escala europea també és un tema punter i de gran implicació per part de la comunitat científica. Determinar les rutes de migració dels quiròpters és molt important tant per gestionar adequadament el medi ambient per a la seva conservació com per predir de manera fiable les possibles rutes d’expansió d’aquestes infeccions i, en resum, per evitar el declivi de les espècies. Per a aquests estudis, existeixen diferents metodologies de marcatge (tatuatge alar, perforacions alars, anellament, microxips, entre d’altres), cadascuna amb avantatges i inconvenients.

El marcatge amb anelles és la metodologia més estesa internacionalment. En els inicis, s’utilitzaven les mateixes anelles d’alumini tancades que les de les aus, però s’instal·laven a l’avantbraç, amb la consegüent perforació del patagi. Després d’una llarga etapa històrica de marcatge i com a conseqüència de l’alta mortalitat observada, l’any 1953 es va decidir crear un altre tipus d’anella que presentés menys impacte: l’anella de vores romes, amb cantells suavitzats i que no acaben de tancar-se completament per evitar causar danys a l’ala, que són les que s’utilitzen en l’actualitat. Sembla que l’ús d’anelles ha provocat el declivi d’algunes poblacions de quiròpters a Europa i l’Amèrica del Nord, ha estat un tema important de controvèrsia durant molt anys i certs països han arribat a dictaminar la prohibició de les anelles en els estudis de quiròpters.

Recentment ha aparegut un altre tipus de marcatge que té un gran potencial per emprar-se en aquest tipus d’investigacions: els transponders. Aquesta tecnologia es basa en l’aplicació subepidèrmica d’uns microxips de menys de 10 mm de longitud que s’anomenen passive integrated transponders (PIT) precisament perquè romanen passius i s’activen només quan es troben sota el radi d’acció d’un lector. D’entrada, semblaria una metodologia molt menys invasiva que no pas l’anellament, però no ha rebut una acceptació generalitzada per part de la societat científica, sota al·legacions de no ser una metodologia científicament testada en quiròpters (no hi hauria evidències de la seva innocuïtat) i l’elevat preu que implica per a petits estudis locals.

L’objectiu del projecte és testar la viabilitat dels PIT de manera comparativa amb l’anellament sota procediments estrictament científics i estadístics per poder realitzar una publicació oficial amb els resultats de l’estudi que permeti valorar millor el sistema de marcatge (menys invasiu per als animals) en estudis de migració de quiròpters.

L’estudi compta amb quatre blocs diferents que intenten cobrir tots els aspectes de les metodologies que es volen comparar:

1. Estudi en una espècie cavernícola (Miniopterus schreibersii) en estat salvatge.
2. Estudi en una espècie fissurícola (Pipistrellus pygmaeus) en estat salvatge.
3. Estudi en una espècie fissurícola (Pipistrellus pygmaeus) en captivitat.
4. Extensa revisió bibliogràfica i recull de dades d’àmbit local i internacional.

Patrocinadors de la Recerca i conservació del Zoo de Barcelona: