Recerca i conservació

Al llarg de milers d’anys d’evolució, la Terra ha sofert grans canvis, com els moviments dels continents provocats per la tectònica de plaques i canvis climàtics severs (glaciacions) que alhora van provocar extincions i migracions en massa. El nostre planeta es caracteritza per un potent dinamisme a escala planetària, però actualment està sotmès a un canvi global causat, principalment, pel model social de la nostra espècie. La forta pressió antròpica del darrer segle està trencant el fràgil equilibri dinàmic de la biosfera.

Avui ens enfrontem a un seguit de processos: l’escalfament global, l’acidificació dels oceans, la desertització, la pèrdua d’hàbitats, la destrucció de recursos, la sobrepoblació i la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres. Totes aquestes problemàtiques ambientals estan relacionades i imbricades entre elles, i tenen com a tret comú l’amenaça de la dinàmica planetària des de la perspectiva humana.

La gran majoria dels reptes ambientals són generats per processos d’escala global, propiciats pel consumisme dels països desenvolupats. Aquest consum exagerat genera majors diferències socials i provoca que en les zones de concentració de la pobresa mundial s’explotin els recursos naturals per tal de sobreviure.

El creixement de la població mundial –s’ha doblat en els darrers 30 anys amb aproximadament 250.000 naixements per dia– fa que s’incrementi la demanda de recursos bàsics, com l’explotació del sòl o el consum dels aliments i de l’aigua, fet que genera una pressió més gran sobre els ambients amenaçats.

La petjada ecològica dels països desenvolupats és estrident. Un ciutadà americà mitjà necessita 11,9 ha globals/persona, i un ciutadà d’un país subdesenvolupat 0,8 ha globals/persona. Aquest indicador posa de manifest, un cop més, les grans diferencies a nivell mundial, i al mateix temps genera una preocupació, ja que el desig de la humanitat és tendir al nivell de vida i confort dels països desenvolupats. Per tant, no hi ha prou superfície a la Terra perquè la majoria de la població assoleixi el nivell de vida actual dels països del primer món. El planeta és finit i els recursos són limitats. Un cop més, les tensions s’alliberen sobre els recursos naturals i sobre una bona part dels ecosistemes ja amenaçats.

Per aquest motiu, una institució com el Zoo de Barcelona ha de ser un referent ambientalment i ha de tenir cura d’utilitzar els recursos de la manera més sostenible possible. Així, les noves instal·lacions han de respondre a criteris d’ecoeficiència, els recursos disponibles s’han de gestionar acuradament i s’han de minimitzar els impactes en la seva construcció.

Les tecnologies netes, com l’arquitectura bioclimàtica i la bioenginyeria, poden ajudar a aconseguir aquest objectiu. Tanmateix, els principis de sostenibilitat no han de ser només un objectiu executiu, sinó que s’han de tenir en compte en totes les fases del nou Zoo: des del disseny i la construcció fins a l’explotació i el manteniment de la instal·lació, així com en el discurs expositiu i educatiu.