Camell bactrià

Camelus bactrianus

Molt semblant al dromedari, se’n diferencia per tenir dos geps i pel pelatge més llarg i fosc, que el protegeix dels rigors de l’hivern de l’altiplà asiàtic on viu. Pot passar quatre o cinc dies sense provar una gota d’aigua, però, quan en troba, en pot beure molts litres d’una tirada.

 

Com a animal domèstic el trobem a bona part de regions desèrtiques i estepàries del centre d’Àsia, mentre que tan sols en queden petites poblacions salvatges als deserts de Mongòlia.

Hàbitat Natural

La Xina i Mongòlia.

Camell bactrià
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Artiodactyla
Família
Camelidae

Característiques físiques

450-500 kg
Birth Weight: 30-34 kg
160-180 cm
més de 50 anys

Biologia

Habitat
Desert
Vida social
Gregària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
390 - 430
Dies
Cria
1, rarament 2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Molt semblant al dromedari, el camell bactrià se’n diferencia per tenir dos geps a l’esquena i pel pelatge més llarg i fosc, que el protegeix dels rigors de l’hivern a l’altiplà asiàtic on viu, que durant els mesos freds es manté a una temperatura de menys de 0 ºC. A la primavera, però, li cau aquest llarg pèl i és substituït per un altre de més lleuger que l’ajuda a passar millor les calors de l’estiu, que poden arribar a més de 50 ºC. En el període de trànsit de la muda, els animals presenten un aspecte desastrat.

 

Per protegir-se del vent del desert i les tempestes de sorra que el caracteritzen, presenta unes llargues i poblades pestanyes i pot obrir i tancar els orificis nasals a voluntat gràcies a una musculatura especial. Les potes acaben en dos dits que tenen una mena d'amples coixinets que augmenten considerablement la superfície de suport dels peus, una adaptació per caminar sobre la sorra sense enfonsar-s’hi.

Hàbitat

Els camells bactrians viuen en zones àrides pedregoses amb vegetació i recursos hídrics molt limitats de l’inhòspit desert del Gobi, a l’Àsia Central. A l'hivern es troben al llarg dels rius de l'estepa, però es dispersen cap al desert quan la neu es fon a la primavera. Les temperatures del seu hàbitat oscil·len entre -29 °C a l' hivern i 38 °C a l'estiu.

Alimentació

S’alimenta de herbes, fulles d’arbusts, tubercles, tiges, escorça, llavors, fruits i arrels, i és capaç d’estar dies sense beure gràcies a diverses adaptacions fisiològiques i, sobretot, al greix que acumula als geps, del qual obté l’aigua que necessita.

Reproducció

Els camells bactrians són polígams i els mascles dominants són molt agressius i defensen un grup de femelles durant la temporada reproductiva. Tant mascles com femelles arriben a la maduresa sexual dels 3 als 5 anys, es reprodueixen cada dos anys i s'acoblen a la tardor. Després d'un període de gestació d’uns tretze mesos, tenen una o dues cries, que normalment neixen de març a abril. Les cries són capaces de caminar i córrer poc després de néixer i s'alimenten de la llet materna durant un any i mig.

Conducta

D’activitat bàsicament diürna, viu en ramats d’entre sis i trenta individus formats quasi exclusivament per femelles, joves i cries, mentre que els mascles són més solitaris. Poden córrer a una velocitat d'uns 30 km per hora.

Estatus i programes de conservació

El trobem, com a animal domèstic, a moltes regions desèrtiques i estepàries de l’Àsia central, on l’ha utilitzat l’ésser humà des de fa més de 3.500 anys a països com l’Iran, l’Afganistan, el Pakistan, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina. Molt apreciat per la fortalesa física, és capaç de recórrer més de 40 km al dia amb càrregues de fins a 450 kg de pes. També s’aprofita per la carn, la llet, la pell i els excrements, que un cop secs són emprats com a combustible.

 

Actualment en queden unes poques poblacions salvatges en reduïdes àrees de Mongòlia i la Xina, encara que alguns autors pensen que són tan sols restes d’antigues poblacions domèstiques que s’han assilvestrat. De fet, la situació de l’espècie a la natura és crítica, ja que al darrer cens de l’any 2004 només se’n van comptabilitzar uns 650 exemplars a tot Xina i menys de 400 a Mongòlia, i la seva situació actual sembla que no ha millorat gaire.

 

Les raons d’aquesta situació crítica són l'excés de caça que encara pateix en alguns llocs de la seva àrea de distribució quan surt dels límits de les reserves naturals durant les migracions estacionals que l'animal fa periòdicament, la sobreexplotació dels escassos punts d'aigua de l’àrid hàbitat on viu i l’ocupació de les pastures pel bestiar domèstic.

 

Segons algunes classificacions taxonòmiques, com la que utilitza la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), la forma salvatge del camell rebria el nom científic de Camelus ferus, mentre que el de Camelus bactrianus s'utilitzaria només per referir-se a la forma domèstica.