Boa terrestre de Dumeril
Aquesta boa, endèmica de Madagascar, viu a la selva humida del sud i el sud-oest de l’illa, sempre a prop dels rierols i les llacunes de la jungla.
Pot arribar a mesurar fins 2 metres de llargada i s’alimenta de mamífers, aus i altres vertebrats petits. D’activitat crepuscular, durant el dia descansa a l’interior de caus o a sota de branques caigudes.
Hàbitat Natural
Viu exclusivament a la meitat occidental de l'illa de Madagascar, principalment en regions del centre i el sud properes a la costa. També es troba, probablement introduïda, a l'illa de la Reunió, a l’oceà Índic.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La boa terrestre de Dumeril és un bòid de mida petita, ja que mesura normalment entre 1,5 i 1,8 m i assoleix de manera excepcional els 2 m. D'ulls petits i pupila vertical, té la cua curta i prènsil. La coloració dorsal és grisosa o brunenca, amb dues sèries de taques fosques longitudinals, i presenta unes línies negres darrere o entre els ulls.
Habita a les zones humides properes als rierols i altres petits cursos d'aigua que corren pels boscos més aviats secs de l’est i el sud de Madagascar fins als 1.300 m d’alçària.
S'alimenta bàsicament de petits mamífers, però també pot capturar petites aus, llangardaixos i fins i tot serps de petita grandària.
És una espècie ovovivípara que té un reduït nombre de cries, entre dos i set. Les cries són excepcionalment grosses en néixer, de tres a quatre vegades més grans que les de la boa constrictor, per exemple, una estratègia reproductora relacionada amb l'escassa presència de grans predadors a l'illa.
De costums terrestres, sol passar el dia amagada entre la fullaraca del bosc i mostrar-se activa a la nit.
Escassa en quasi tota la seva àrea de distribució, els perills als quals s'enfronta són la caça directa i la desforestació del seu hàbitat. En algunes regions, aquesta serp és respectada per la població local per combatre les plagues de rates i ratolins, però en d’altres és temuda i eliminada immediatament tan aviat com és localitzada. No presenta subespècies.
