Caiman de musell ample
Habita el centre de l’Amèrica del Sud, on ocupa llacs i pantans d’aigua dolça i poca fondària, així com rius i rierols costaners. Els animals joves s’alimenten bàsicament d’invertebrats, mentre que d’adults la seva dieta està basada en petits mamífers i ocells.
Aquesta espècie destaca pel musell ample i arrodonit, una característica comuna amb altres cocodrils de pantans. La major part d’exemplars no ultrapassa els 2,5 m de llargària.
Hàbitat Natural
Bolívia, el nord de l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i el sud-est del Brasil.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Com el seu nom bé indica, presenta el musell molt ample i curt, amb petites taques negres semblants a les que té el caiman iacaré. A l’altura dels ulls el musell és tan llarg com ample. L’iris és de color verdós. Els mascles rarament ultrapassen els tres metres i les femelles, els dos metres.
Molt aquàtic, és un habitant típic dels pantans, maresmes i aiguamolls d’aigua dolça poc profunds. Prefereix les zones de bona coberta vegetal i clima tropical humit, encara que pot sobreviure en àrees de clima més temperat i sec que altres espècies.
S'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, petits mamífers i rèptils, incloent-hi tortugues d'aigua.
Els nius són amuntegaments de vegetals on la femella diposita entre vint i cinquanta ous. La incubació dura entre dos i tres mesos, durant els quals la femella vigila i defensa el niu. En el moment de l’eclosió, la mare ajuda els petits a trencar la closca i els porta fins a l’aigua a l’interior de la boca.
Malgrat que les femelles protegeixen els petits durant els primers mesos, els joves pateixen una elevada taxa de mortalitat natural a causa de la depredació, en especial la d’aus rapinyaires com els zopilots o els caracaràs.
És una espècie amenaçada, ja que és caçada intensament a tota la seva àrea de distribució atès que la seva pell és molt apreciada per la textura suau, i també es veu perjudicada per la degradació de l’hàbitat a causa de la desforestació i la contaminació de les aigües. Els efectius de les seves poblacions no es coneixen amb certesa, però sembla ser que només és abundant a certes finques privades i zones protegides del Pantanal brasiler i del sistema de l’Iberá a l’Argentina.
