Dofí mular

Tursiops truncatus

Aquest dofí cosmopolita viu en petits grups a prop de les costes i no és rar veure’l a l’interior dels ports. S’alimenta de gambes, calamars i d’una gran varietat de peixos. Pot arribar a fer més de 3 m de llargària i a pesar més de 500 kg.

 

Abans es trobava per tota la costa catalana però actualment només se’n localitzen tres nuclis de població: un al nord de la Costa Brava, un altre a les costes del Garraf i un tercer al delta de l’Ebre.

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Tots els oceans del món excepte l’Àrtic i l’Antàrtic.

Dofí mular
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Cetacea
Família
Delphinidae

Característiques físiques

150-600 kg
Birth Weight: 14-30 kg
190-380 cm
més de 40 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Mar
Vida social
Gregària
Alimentació
Piscívora

Reproducció

Gestació
350-365
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

De cos fusiforme, adaptat perfectament a la natació, amb el cap gros, el musell allargat i un espiracle respiratori a la part superior del cap. Les extremitats tenen forma d’aleta: la caudal serveix per a la propulsió, mentre que les pectorals són les que s’utilitzen per controlar la direcció de la natació. La coloració general és grisa, més fosca al dors i més clara a la part ventral.

Hàbitat

És una espècie cosmopolita, tot i que és més abundant en aigües tropicals i temperades. Pot viure en mar obert, però es tracta d'un dofí força costaner que s'acosta a les platges, badies i estuaris i arriba a entrar als ports.

Alimentació

Menja gambes, crancs, calamars, pops i una gran varietat de peixos, dels quals acostuma a aprofitar tan sols les parts més toves.

Reproducció

La gestació dura al voltant d’un any i neix una sola cria en cada part. A diferència de la majoria dels mamífers, els dofins neixen començant a sortir per la cua. La captura de l’aliment requereix un aprenentatge força llarg per part dels animals joves, per la qual cosa depenen de la mare durant un llarg període de temps. Fins i tot el període de lactància és considerable i s’allarga fins als vint mesos.

Conducta

De costums menys gregaris que altres espècies de dofins, el mular viu en petits grups d’entre cinc i una vintena d’individus, tot i que també se n’han trobat exemplars d’hàbits solitaris. En aquests grups, s’estableixen jerarquies marcades entre els components.

 

En les nostres aigües és força sedentari i acostuma a mantenir-se dins de territoris d’algunes desenes de quilòmetres de radi. No fa tampoc migracions ni desplaçaments estacionals, encara que a l’estiu s’acostuma a allunyar de la costa per evitar l’excés de presència humana que es produeix durant aquesta època en tot el litoral.

Estatus i programes de conservació

Encara és força comú en molts llocs de la seva amplíssima àrea de distribució, però en molts d’altres, com a la Mediterrània, cada cop és menys abundant. Abans es trobava per tota la costa catalana, però les poblacions han disminuït molt les darreres dècades, de manera que actualment només manté tres nuclis de població més o menys estables: un al nord de la Costa Brava, un altre al Garraf i un tercer al delta de l'Ebre. La població exacta d’exemplars que hi ha es desconeix, però no deu superar els pocs centenars d’individus.

 

El Zoo de Barcelona, que va ser un dels primers zoològics d’Espanya a mantenir aquesta espècie a les seves instal·lacions, participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie.