Fredeluga armada
Aquest vistós ocell africà viu als rius, llacs i altres àrees humides, on s’alimenta de petits invertebrats. Malgrat ser una espècie gregària que forma bandades de desenes d’exemplars, en l’època de reproducció cada parella defensa amb molta agressivitat els voltants del seu niu davant dels seus congèneres. És força comú en bona part de la seva àrea de distribució.
Hàbitat Natural
Zones semidesèrtiques amb zones humides properes a l'Àfrica meridional.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Es tracta d’una espècie de limícola d’uns 30 centímetre d’alçada, de plomatge espectacular i vistós, amb una combinació de colors blancs, negres i grisos molt conspícua. L’ala és globalment de color gris i només les plomes de vol o primàries són de color negre. Tant la cua, el dors i el coll com el pit són de color negre, i el front i el clatell, de color blanc nuclear. Presenta unes fines potes negres que li confereixen un aspecte gràcil i no tan robust com a la seva parent europea.
Aquest vistós ocell africà viu als rius, llacs i altres àrees humides, normalment en àrees subdesèrtiques.
S’alimenta de mol·luscs, crustacis, cucs, insectes i d’altres de petits invertebrats. Sol aprofitar pastures i espais que estiguin sent aprofitats per ramats domèstics per capturar insectes i altres invertebrats.
En l’època de reproducció cada parella defensa amb molta agressivitat els voltants del niu davant dels seus congèneres. És territorial i solitari. El niu sol ser una petita depressió al terra, generalment condicionat amb plantes i herbes de diferent origen, a poca distància de punts d’aigua, on pon entre un i quatre ous, tot i que generalment solen ser-ne tres. La incubació, feta per ambdós membres de la parella, acostuma a durar entre 23 i 31 dies.
Fora de l’època reproductiva forma grups nombrosos, que emprenen moviments locals i a poca distància en la cerca de millors punts d’alimentació. Molts d’aquests moviments es deuen a sequeres o inundacions estacionals, i simplement representen un caràcter poc migrant i quelcom més nòmada.
És força comú en bona part de l’àrea de distribució. Depèn directament de la disponibilitat de llacunes perpètues i temporals al llarg de la seva distribució. En algunes àrees on les sequeres han estat molt severes, les poblacions han tingut una tendència negativa, mentre que, en altres punts on han augmentat els espais humits, la tendència ha estat totalment positiva.