Gaig inca
Aquest acolorit còrvid americà ocupa una gran varietat d’hàbitats, tant boscos humits com regions més obertes i seques. És una espècie omnívora que s’alimenta tant de matèria vegetal com animal. De comportament força social, la seva reproducció és sovint cooperativa, de manera que altres membres del grup ajuden a criar els pollets d’una sola parella.
Hàbitat Natural
Des del Sud de Texas fins a Hondures, de Veneçuela fins el nord de Bolívia i a Mèxic fins a al sud de la península del Yucatan.

- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
El cap és d’un color blau violeta per la part dorsal i pot tenir una atapeïda cresta de plomes d’aquest mateix color a sobre del bec. La cara, de color negre, presenta dues taques al voltant de l’ull del mateix color violeta que la cresta, mentre que el coll i el pit són tots de color negre. La part dorsal del cos és de color verd, mentre que la part ventral és d’un color groc verdós.
Ocupa gran varietat d’hàbitats, tant boscos humits com regions més obertes i seques al llarg de tota l’àrea de distribució, que abasta l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud des del sud de Texas fins a Hondures i des de Colòmbia fins al nord de Bolívia.
S’alimenta tant de matèria vegetal com animal i menja gran varietat d’insectes i altres invertebrats com escarabats, xinxes, formigues, llagostes i cucs de terra, també ous de llangardaixos, així com llavors i fruits d’una gran varietat d’espècies vegetals.
S’han observat dos sistemes d’aparellament en aquesta espècie: la cria cooperativa, que inclou altres membres que ajuden a criar els pollets d’una sola parella i que sol donar-se a les poblacions que viuen més al sud, i la cria sense ajuda d’altres membres, que es dóna més al nord de la seva àrea de distribució. En el cas dels individus joves, al nord es dispersen per un altre territori, mentre que al sud es mantenen dins del territori familiar i participen en la construcció del niu i en l’alimentació dels pollets dels seus pares. Tant al nord com al sud, els pollets resten un any amb el grup familiar.
S’ha hipotetitzat que aquesta diferenciació del comportament reproductor pot ser deguda al fet que al sud les condicions ambientals són més severes i l’aliment és més escàs i dispers, per això és més avantatjosa la cria cooperativa. Ponen normalment quatre ous que coven durant entre disset i divuit dies i, que un cop nascuts, són alimentats durant un llarg període de temps tant pels pares com pels ajudants en el cas de les poblacions del sud.
Sedentari a tota la seva àrea de distribució.
Es troba fora de perill i fins i tot en alguns punts, sempre de manera local, és comú i habitual.