Gibó crestat

Hylobates pileatus

De costums estrictament arborícoles, el gibó crestat viu a les jungles de Tailàndia, Laos i Cambodja, per on es desplaça mitjançant la braquiació, una forma de locomoció que consisteix a moure’s penjat de les branques amb les mans.

La coloració dels dos sexes és diferent: el mascle és negre, amb les mans, els peus i l’anella al cap de color blanc, mentre que la femella és de color gris, amb el pit, les galtes i el capell negres.

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Tailàndia, Laos i Cambodja.

Gibó crestat
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Hylobatidae

Característiques físiques

4- 8 Kg
Birth Weight: 150 - 250 g
45 - 64 cm
Fins a 30 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
193 - 225
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Els gibons tenen els braços molt més llargs que les cames i no presenten cua. Les femelles adultes del gibó crestat tenen una taca negra a la zona ventral, des del coll fins a l’engonal, que forma un triangle invertit, mentre que la resta del cos té una tonalitat clara. Els mascles són totalment negres i tenen una anella blanca al cap en forma de corona, així com les mans clares.

Hàbitat

Selves tropicals plujoses i selves monsòniques tant de plana com de muntanya fins als 1.500 m d’alçària.

Alimentació

La dieta es compon bàsicament de fruita, però també s’alimenta de flors, fulles, brots tendres, insectes, ous i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació dura de sis a set mesos i mig i neix una sola cria en cada part, que no s’independitza de la mare fins als 2 anys d’edat.

Conducta

Tots els gibons són monògams. Viuen en petits grups familiars formats per una parella d’adults i les cries, que solen mantenir-se dins del grup fins que assoleixen la maduresa sexual. Aquests grups ocupen i defensen un territori que les parelles adultes delimiten amb els cants. Comença la femella amb un gran crit i el mascle l’acompanya amb crits més curts. Aquests cants solen tenir lloc a primera hora del matí, amb més freqüència en grups que s’acaben d’establir en una zona que en aquells que ja fa temps que l’ocupen.

Són complertament arborícoles i fan servir la braquiació com a sistema de locomoció, així es gronxen de branca en branca amb els braços estesos per sobre del cap. Acostumen a dormir en arbres alts, amb poques branques baixes i normalment no utilitzen el mateix arbre més d’una nit consecutiva.

Estatus i programes de conservació

És una espècie greument amenaçada sobretot per la caça per al consum humà i per la destrucció i la fragmentació del seu hàbitat selvàtic per obtenir espai per als conreus, per a la construcció d’infraestructures hidroelèctriques i per a l’extensió dels assentaments de la població local.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.