Jacana sud-americana
Els jacanes són uns petits i lleugers ocells aquàtics que es caracteritzen per tenir els dits i les ungles de les potes extremament llargs i prims, la qual cosa els permet de caminar amb facilitat per sobre de la vegetació que sura. S’alimenten d’insectes aquàtics, de mol•luscs, de petits peixos i també de llavors i brots tendres de plantes d’aigua dolça.
Hàbitat Natural
Argentina, Aruba, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, l'Equador, Guayana francesa, les Antilles, Panamà, Paraguai, el Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai i Veneçuela.

- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Les jacanes són uns petits i lleugers ocells aquàtics que es caracteritzen per tenir els dits i les ungles de les potes extremament llargs i prims, la qual cosa els permet caminar amb facilitat per sobre de la vegetació surant, especialment sobre les fulles de nenúfars. El dimorfisme sexual només es manifesta en el fet que les femelles són una mica més grans que els mascles. La coloració és canyella a les ales i el dors, mentre que les parts ventrals, el coll i el cap són de color negre. Les primàries o plomes de vol són de color groc viu i la cua, extremadament reduïda, de color vermellós com el plomatge del dors i el carpó. Presenta un bec de color groc allargat i unes excrescències vermelles en forma de carúncula a sobre del bec i per les parts laterals del mateix. Si bé està dividit en sis subespècies, cinc d’elles tenen un aspecte molt similar i una d’elles, la jacana de dors negre (Jacana jacana hypomelaena), és completament negra a tot el plomatge a excepció de les parts exteriors de les plomes primàries, que tenen una coloració grogosa.
Habiten en tota mena de zones aquàtiques amb abundant vegetació flotant, de bona part de l’Amèrica del Sud, des del Panamà fins al nord de l’Argentina, defugint la costa del Pacífic, tot i que manté algunes poblacions a les costes de l’Equador.
S’alimenten d’insectes aquàtics, mol·luscs, petits peixos i també llavors de plantes d’aigua dolça.
A causa de la seva distribució, que s’estén des de punts molt meridionals fins als tròpics, l’època reproductiva varia des d’uns mesos concrets a l’any fins a tot l’any, amb diverses postes i èpoques reproductives. Solen fer nius flotants amb força vegetació aquàtica, on la femella pon quatre ous de color marronós amb marques i aigües negres, que li permeten un millor camuflatge al niu. Curiosament, és el mascle l’encarregat de construir, covar –durant uns 28 dies– i tenir cura dels pollets. És un comportament reproductiu clàssicament poligínic i un dels pocs casos que es poden trobar entre les aus.
És una au sedentària i només emprèn moviments relativament curts durant les èpoques de sequera o si es produeixen grans inundacions.
És una espècie encara comuna en moltes regions de l’àmplia àrea de distribució. Depèn directament de la salut de les llacunes i punts d’aigua que pot habitar, fet que fa que, durant èpoques de sequera extrema o en l’acció humana de dessecació de punts d’aigua, puguin tenir descensos puntuals de les poblacions.