Martinet menut comú
El martinet menut és l’ardèid més petit de la península Ibèrica, on és un visitant estival. Viu a prop de maresmes, rius i llacs, on passa la major part del temps amagat entre les canyes a l’espera de capturar els peixos, invertebrats, amfibis i rèptils de mida petita, dels quals s’alimenta.
Resideix a tot l’Àfrica subsahariana i migra fins a Europa i Àsia a la primavera per reproduir-se.
Hàbitat Natural
Resident a Àfrica al sud del Sàhara i estival a tot Euròpa fins a Mongòlia i nord de l'Índia
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El martinet menut comú és, amb uns escassos 35 cm de llargada, l’ardeid més petit de la península Ibèrica. Els mascles són una mica diferents de les femelles, ja que presenten una coloració daurada a les ales, amb tons blancs a les plomes de vol, el coll i el pit ataronjat, una còfia negra que va des del front fins al clatell i el dors completament negre. Les femelles, en canvi, són més monòtones en la coloració general, ja que tant el dors com les ales són de color marró, així com el coll, també d’aquest color però una mica més pàl·lid. No obstant això, com els mascles, també presenta una còfia negra i una coloració al bec similar, d’un color carbassa amb tons groguencs.
Es distribueix per una àmplia varietat d’hàbitats des de boscos de ribera fins a zones de canyar, sempre en àrees de aigua dolça, com maresmes, rius o llacs.
L’alimentació varia en funció de la regió i l’època de l’any, tot i que s’alimenta principalment de peixos i invertebrats d’origen divers. De vegades, en àrees on hi hagi abundància, s’alimenta d’amfibis i rèptils de mida petita.
L’època de reproducció comença a la primavera, més tard, però, que altres espècies d’ardeids residents, generalment de manera solitària, tot i que de vegades forma petites colònies associades amb altres espècies d’ardeids. Forma una niu de base cònica amb branquillons i matèria vegetal d’origen divers, normalment a sobre de la vegetació aquàtica, tot i que pot fer servir arbres i arbusts a les vores de les llacunes i llacs. Pon entre dos i nou ous de color blanquinós –amb tons verdosos–, tot i que el més habitual són les postes d’entre tres i quatre, que són incubats per ambdós membres de la parella durant entre 16 i 21 dies.
Resident a tot l’Àfrica subsahariana, arriba a Europa i part d’Àsia a la primavera, on mostra un comportament purament reproductiu i estival. Cap a mitjan setembre i octubre, comença a tornar a les zones d’hivernada, al sud del Sàhara. Migra essencialment de nit. Té un comportament discret i un tant enigmàtic, ja que passa gairebé tot el temps amagat entre el canyar a l’espera d’oportunitats per capturar les preses.
Malgrat trobar-se fora de perill a tot el món, en molts punts d’Europa ha anat desapareixent paulatinament des de mitjan segle XX a causa de la contaminació de l’aigua, les sequeres continuades i la destrucció de l’hàbitat favorable per a la seva reproducció. A Catalunya, la situació és estable, tot i que cada cop vénen menys individus per criar. L’origen del problema sembla ser que es troba a les àrees d’hivernada a l’Àfrica, on les sequeres constants i la falta de protecció de l’hàbitat ha fet descendir les poblacions, fet que afecta el contingent d’ocells que arriba a Europa cada estiu.
