Les altes temperatures i l’escassa humitat que suporta en el seu àrid medi fa que sigui un animal d’hàbits principalment crepusculars i nocturns que acostuma a passar la major part del temps amagat en forats que excava a terra. De fet, passa la major part de l’any inactiu, amagat al cau. A l’estiu surt a cercar parella i ho aprofita per menjar al màxim, així acumula greix a la cua, la qual cosa li permet sobreviure tot l’hivern.

Posseeix unes glàndules verinoses situades a la mandíbula inferior, amb canalitzacions cap a les dents, que són estriades per facilitar l’entrada del verí a la ferida de la víctima. És per això que el monstre de Gila mossega amb força les preses. Rarament pot arribar a ser mortal per a l’ésser humà. Detecta la presència de les preses per l'olfacte, que té molt desenvolupat, i també pel gust, servint-se de la llengua com d'un detector eficaç.