Motmot amazònic
Ocupa una àmplia àrea de distribució, que va des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina, on viu en hàbitats diversos des del nivell del mar fins als 3.000 metres d’alçària. S’alimenta principalment d’invertebrats, amb predilecció pels escarabats, però també menja fruits, petits rèptils i, en ocasions, pollets d’ocell.
Nidifica en forats que excava en talussos i tots dos membres de la parella participen en la incubació dels ous i en la cura dels pollets.
Hàbitat Natural
Tot tipus d'hàbitats boscosos de l'Amazònia

- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Aquest acolorit ocell de mida mitjana pot superar els 40 cm de llargada i té una coloració general verda, tot i que a les parts ventrals pren un ton olivaci que esdevé quelcom marró cap a la cara i la gola. Presenta una conspícua corona blava i turquesa que envolta una coroneta de color negre, igual que la màscara que li envolta els ulls i part de la galta. Cap al final de la cua el verd esdevé blau i aquesta, força llarga, queda tallada cap al final per desembocar en dos raquis que sostenen dues plomes en forma de raquetes de color blau i negre.
Ocupa una àmplia àrea de distribució, que va des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina, on viu en hàbitats diversos des del nivell del mar fins als 3.000 metres d’alçària.
S’alimenta principalment d’invertebrats, amb predilecció pels escarabats, però també menja fruits, petits rèptils i, en ocasions, pollets d’ocell.
Nidifica en forats que excava en talussos i tots dos membres de la parella participen en la incubació dels ous i en la cura dels pollets. De fet, la seva època reproductiva comença cap al setembre ponent uns tres ous que cova durant 29 a 32 dies, tot i que pot variar en funció de la latitud i el microclima en què nidifica.
Resident i sedentari en tota la seva àrea de distribució, té un caràcter força sociable, tot i que és solitari i rarament se’l troba en associacions més grans que la d’una sola parella.
Es troba fora de perill i pot arribar a ser força comú i abundant de manera local. La pèrdua d’hàbitat està sent la principal causa de perill que té l’espècie en gran part del seu rang distributiu.