Mufló de l'Atles

Ammotragus lervia

El mufló de l’Atles o arruí és un bòvid africà de la subfamília dels caprins del qual s’han descrit fins a sis subespècies diferents. És fàcil de reconèixer pel color marró del pelatge, les gruixudes banyes corbades enrere i presents en ambdós sexes i, sobretot, pels llargs pèls que li pengen del coll, el pit i les potes davanteres. 

 

Habita a les muntanyes de la regió sahariana. Normalment passa les hores de sol amagat a l’ombra i és al vespre o de matinada quan surt per alimentar-se d’herbes i de fulles d’arbusts. 

Hàbitat Natural

El nord d’Àfrica: Algèria, el Marroc, Mauritània, Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, el Níger, el Sudan, el Txad. Introduït als Estats Units, Mèxic i Espanya.

Mufló de l'Atles Hàbitat mapa
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Artiodactyla
Família
Bovidae

Característiques físiques

45 - 145 kg
Birth Weight: 3 - 4 kg
110 - 130 cm
més de 20 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Desert
Vida social
Gregària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
155 - 165
Dies
Cria
1 o 2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Es caracteritza pel color marró clar del pèl, les gruixudes banyes corbades cap enrere, presents en ambdós sexes, i sobretot pels llargs pèls que li pengen del coll, el pit i les extremitats anteriors i que arriben a arrossegar-se pel terra.

Hàbitat

El seu hàbitat natural el constitueixen les muntanyes semiàrides de la serralada de l’Atles i les formacions  rocoses de diferents àrees del Sàhara.

Alimentació

La dieta està formada per líquens, herbes, llavors, fulles d’arbusts i fulles d’arbres com les acàcies

Reproducció

L'aparellament es pot produir en qualsevol època de l'any, encara que el més freqüent és que es produeixi entre els mesos de setembre i novembre. Després d’uns 160 dies de gestació, la femella acostuma a donar a llum tan sols una cria, dues amb certa freqüència. En captivitat han arribat a viure fins als 24 anys.

Conducta

Normalment viu en petits grups familiars d’uns pocs exemplars comandats per un mascle adult, encara que a finals de l’època de secada es poden formar grups més nombrosos de fins a diverses desenes d’animals adults, joves i cries. Se sol mostrar més actiu en les hores més fresques del dia i es mou amb un pas realment àgil i segur tant en terrenys lliscants com rocosos.

Estatus i programes de conservació

Les poblacions a l’Àfrica es troben amenaçades per l’excés de caça i la degradació del seu hàbitat a causa de l’accelerada desertificació i la competència per l’aliment i l’aigua amb el bestiar domèstic.

 

En canvi, l’espècie ha estat introduïda a diferents països del món, entre ells Espanya, on les poblacions han augmentat molt i arriben a constituir un greu problema per al medi ambient i per a les espècies autòctones. L’arruí, de fet, és una espècie inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores.

 

La subespècie del Zoo és l’arruí libi, Ammotragus lervia fassini, que viu tan sols en una petita zona fronterera entre Tunísia i Líbia.