Ocell sol
Aquest estilitzat ocell de plomatge pigallat viu a les vores de rius i llacs de les zones selvàtiques sud-americanes. Presenta un dibuix molt característic a la part dorsal de les ales i a la cua, amb franges i taques de diferents colors que, vist frontalment quan l’animal les desplega, transmet la sensació de ser davant d'un animal molt més gran.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, Guayana francesa, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Perú, Surinam i Veneçuela.

- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Aquest estilitzat ocell de plomatge pigallat i barrat arreu del cos, especialment al dors i les ales, presenta una coloració terrosa, que esdevé rogenca al coll, mentre que les ales i la cua són bigarrades amb colors vermells, grisos i negres. Presenta una llista supraciliar blanca que li arriba al clatell, una llista malar blanca que li acaba al coll i la gola i el mentó són blancs. Els iris són de color vermellós i el bec és llarg, però fort i contundent, amb l’hemimandíbula superior negrosa i l’inferior, groguenca i pàl·lida. Presenta un dibuix molt característic a la part dorsal de les ales, amb franges marrons, negres, grises, grogues i blanques que, vist frontalment quan l’animal desplega les ales, transmet la sensació que ens trobem davant d’un animal més gran i amb una mirada intimidadora. Per aquest motiu, aquesta coloració és una defensa davant dels intrusos.
Viu a les vores de rius i rierols de les zones selvàtiques d’Amèrica del Sud.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i de les seves larves, així com d’amfibis i petits peixos.
El període de cria comença a principis de l’època humida, quan hi ha prou fang i matèria vegetal adequada per a la construcció dels nius. Construeix els nius –una cistella de fang, branques i matèria vegetal diversa– en branques i arbres de poca alçària, generalment a prop de l’aigua o als mateixos cursos fluvials que habiten. Els nius solen ser emprats per la mateixa parella cada any. Pon entre un i dos ous, de color rosat pàl·lid, que coven, tant el mascle com la femella, durant un període proper als trenta dies. També presenten un altre comportament per distreure els possibles depredadors que s’acosten al niu que consisteix a simular que té una ala trencada.
Sedentari, resident i no migrador arreu de la seva distribució. Només hi ha una certa mobilitat d’ocells que es troben en àrees que siguin propenses a patir sequeres acusades.
És encara una espècie comuna en moltes regions de la seva àmplia àrea de distribució.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.