Pintada vulturina
La pintada vulturina, que rep aquest nom per tenir el cap desplomat com els voltors, viu a les sabanes seques, zones semidesèrtiques i deserts espinosos del sud d’Uganda i Somàlia, l’est de Kenya i el nord-est de Tanzània. Normalment forma petits estols que pasturen durant tot el dia per terra i només s’enfilen al arbres per dormir o per fugir dels predadors.
Hàbitat Natural
Sabanes del Sud d'Eitòpia, Somàlia, Kenya i Tanzània
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La pintada vulturina és un ocell de color gris fosc amb tot de petites taques blanques que mesura entre uns 60 i 72 centímetres. Al pit, de color blau, hi presenta unes plomes blanques llargues i primes molt característiques. El seu nom fa referència al fet que el cap, desproveït de plomes, recorda el d’un voltor. La femella és més gran que el mascle, tot i que aparentment no ho acaba de semblar.
Es distribueix per Àfrica des del sud i l’est d’Etiòpia, Somàlia i Kenya fins al nord-est de Tanzània, on prefereix les regions àrides i semiàrides com la sabana.
És d’hàbits terrestres i s’alimenta principalment de llavors, brots i fruits, tot i que completa aquesta dieta amb la captura d’invertebrats, especialment escorpins i aranyes.
L’època reproductiva varia ostensiblement a causa de la gran franja distributiva que té al llarg d’Àfrica. Tot i això, sol fer un niu, en forma de depressió excavada a terra condicionada amb una mica de matèria vegetal on pot arribar a pondre entre tretze i quinze ous, tot i que l’habitual és entre quatre i vuit. La femella cova els ous durant 23 a 32 dies, i els petits, en néixer, ja estan preparats per sortir del niu. De fet, és una espècie nidífuga, com molts altres membres dels gal·liformes.
Forma grups d’entre vint i trenta exemplars i cria coordinadament a l’acabament de l’època de pluges, entre el juny i el gener, depenent de la latitud. Molt terrestre, fa volades extremadament curtes i limitades en altura. És una espècie principalment sedentària.
Es calcula que actualment les seves poblacions superen el milió d’exemplars i, tot i que es troba fora de perill, en alguns països, com Uganda, ha desaparegut a causa de l’excés de caça. Recents estudis sobre la influència del canvi climàtic en algunes de les zones on presenta distribució aquesta espècie indiquen que el futur a mitjà-llarg termini pot comportar problemàtiques noves i un ritme de pèrdua d’hàbitat més gran i més ràpid.
