Pitó de l'índia
El pitó de l’Índia, Python molurus molurus, és una de les dues subespècies de Python molurus que hi ha i la seva àrea de distribució inclou l’Índia, el Pakistan, el Nepal i Sri Lanka. L’altra subespècie és el pitó de Birmània, Python molurus bivittatus, que viu al sud de la Xina, l’est de l’Índia, Birmània, Indoxina, Malàisia i Indonèsia. És molt més corpulenta que les altres espècies de pitons, ja que un exemplar de 5 m pot pesar uns 90 kg. És la coneguda serp recreada per Kipling a El llibre de la selva.
Hàbitat Natural
El Pakistan, l’Índia, el Nepal i Sri Lanka.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El cap del pitó de l’Índia és relativament petit i el cos, massís. Té fossetes labials i pot arribar fins als 6 m encara que normalment no supera els 4 o 5. És de color verdós clar amb grans taques rectangulars irregulars a l’esquena. Als costats i al cap presenta un dibuix en forma d’i grega invertida sobre el fons rosat. El cap presenta un dibuix negre en forma de punta de llança que surt del coll i arriba fins al musell. L’extrem de la cua és prènsil.
És una espècie adaptable a gran varietat d’hàbitats, pantans, maresmes, selves plujoses, zones rocoses, arrossars, vores de rius o prop de petits pobles, però sempre no massa lluny d’una font d’aigua permanent.
Grans depredadors, s’alimenten de mamífers, aus i rèptils. Els grans exemplars arriben a menjar animals de tanta grandària com porcs senglars i cérvols joves, encara que prefereixen preses més petites, preferentment rosegadors de la mida d’una rata.
Depenent de la mida de la femella, la posta és més gran o més petita i poden variar des de 10 fins a 107 ous, que la femella cova amb el cos enrotllat al seu voltant. Contínues i visibles contraccions musculars eleven la temperatura corporal de l’animal i proporcionen un augment de la temperatura d’incubació dels ous, que dura entre dos i tres mesos. Les cries mesuren uns 50 cm de longitud en el moment de néixer.
Com a aspecte curiós per tractar-se d’un bòid tropical, les poblacions del nord de la seva àrea de distribució hivernen durant un curt període de temps. Com tots els bòids no té verí i mata les preses per constricció, envoltant-les amb els anells.
Els principals perills per a aquesta espècie són la destrucció de l’hàbitat i la cacera excessiva per a l’alimentació humana i per aconseguir la seva pell, molt apreciada en el comerç de marroquineria.
