El dofí del Plata
El dofí del Plata
Investigador
Massimiliano Drago
Institució
CURE (Universitat de la República, Uruguai)/GRCGVM (UB)

Els mamífers marins representen un dels tàxons animals que més ha patit i pateix l'efecte de les activitats humanes i s'enfronten a un elevat risc d'extinció. Com a depredadors apicals, els mamífers marins són particularment sensibles als canvis en els nivells tròfics mitjans dels ecosistemes marins, així com a la reducció en les seves espècies presa, i en termes generals s'ha trobat que aquest grup té un paper important en l'estructura i la dinàmica de les comunitats, ja sigui a través d’efectes directes o indirectes.

El dofí del Plata (Pontoporia blainvillei) és una espècie endèmica d'Argentina, Uruguai i Brasil, i és el petit cetaci més amenaçat de l'Atlàntic Sud, catalogat com a Vulnerable per la IUCN. A més, és una de les espècies de mamífers marins en què estan molt poc documentats els diferents aspectes de la seva ecologia tròfica. Per aquests motius, per l'evident deteriorament de l'hàbitat a causa de la creixent pressió pesquera i perquè la disponibilitat d'aliment és un determinant crític del benestar dels individus i en general de la dinàmica de les seves poblacions, és urgent fer un estudi que indagui els hàbits tròfics d'aquesta espècie.

Aquest projecte té com a objectiu investigar els seus hàbits tròfics al llarg dels últims 60 anys en l'àrea d'influència del Riu de la Plata, amb la finalitat de comprendre les respostes adaptatives d'aquest estoc poblacional davant els efectes del canvi global. Per assolir aquest objectiu es planteja determinar, cada dècada, els hàbits alimentaris, la contribució relativa de les preses a la dieta, així com estimar el nivell i l'amplitud tròfica, utilitzant una aproximació basada en l'anàlisi d'isòtops estables de teixit ossi. Aquest teixit, a causa de la seva baixa taxa de renovació, actua com a integrador a llarg termini de les concentracions isotòpiques i com a moderador de les fluctuacions isotòpiques esporàdiques, cosa que el fa particularment útil per comparar les proporcions d'isòtops entre individus durant llargs períodes de temps.