Bec d'alena comú

Recurvirostra avosetta

El bec d’alena habita els estuaris i aiguamolls salabrosos. És inconfusible per les seves potes llargues, el plomatge blanc i negre i pel bec llarg i esvelt corbat cap amunt. Nia en colònies al terra, en bancs de sorra o en prats propers a l’aigua. S’alimenta en aigües somes movent el bec d’una banda a l’altra, així  remou els fons i tamisa el llim que aixeca per capturar els petits invertebrats que formen la seva dieta.

Hàbitat Natural

Europa, sud del Sàhara, Àsia central i oriental.

Bec d'alena comú
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Charadriiformes
Família
Recurvirostridae

Característiques físiques

100-200 g
Birth Weight:
42-46 cm
Fins a 10 anys

Biologia

Habitat
Aiguamolls
Vida social
Gregària
Alimentació
Insectívora

Reproducció

Gestació
20-25
Dies
Cria
2 a 6

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El bec d'alena comú és un gràcil limícola que es caracteritza pel plomatge blanc i negre i, sobretot, pel bec estret, llarg i corbat cap amunt a l'extrem. Les potes també són llargues i primes, de color blavós, i els dits estan units per una membrana interdigital. Sense dimorfisme sexual, els dos sexes tenen una aparença similar.

Hàbitat

L’hàbitat el constitueixen els estuaris, maresmes, platges fangoses i llacunes salabroses litorals amb aigües de poca fondària d'una àmplia àrea de distribució que s'estén per Europa, Àsia i Àfrica.

Alimentació

S'alimenta d'una gran varietat d'invertebrats com insectes aquàtics, larves i petits crustacis, que captura remenant el fang en aigües de no més de 20 o 30 cm de fondària.

Reproducció

Es reprodueix en petites colònies, a vegades amb altres espècies d'ocells de maresmes com corriols o xatracs. El niu és tan sols una petita depressió en el terreny folrada de fulles, petites branquetes i altres restes vegetals. Sol pondre entre tres i quatre ous que són incubats durant un període d’entre 23 i 25 dies per ambdós membres de la parella. Els polls, nidífugs, són capaços de córrer i començar a alimentar-se per sí sols poc després de l'eclosió.

Conducta

A Espanya és una espècie escassa al sud del país i en tot el litoral mediterrani, que es reprodueix només en algunes zones humides del sud de la Península. Una petita part de la població ibèrica és sedentària, malgrat que el gran contingent d’exemplars hi arriba a l’hivern, provinents del nord i de l’est d’Europa, on té un comportament purament reproductor i estival. Només es considera àmpliament sedentària en alguns punts del sud d’Anglaterra i les costes atlàntiques de França, alguns punts del golf Pèrsic i gairebé tot l’Àfrica oriental i meridional.

Estatus i programes de conservació

És una espècie encara força comuna en moltes àrees de la seva àrea de distribució, i les principals amenaces a les quals ha de fer front són la destrucció i la degradació dels ambients costaners en els quals habita. A Catalunya és una espècie hivernant, molt escassa, tot i que pot arribar a ser habitual en moltes zones humides del país, i tan sols és reprodueix de manera regular al delta de l'Ebre.