Camallarga comú

Himantopus himantopus

El cames llargues  és un petit ocell aquàtic que es caracteritza per les seves llarguíssimes potes en relació amb la grandària del cos. El seu bec, estret i també força llarg, li permet capturar entre el fang els petits invertebrats dels quals s’alimenta. Nidifica a terra i mostra un curiós comportament defensiu: si s’acosta algun intrús, marxa corrents fent veure que té una ala trencada i alça el vol quan l’ha aconseguit allunyar del niu.

Hàbitat Natural

Quasi a tots els països del món.

Camallarga comú
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Charadriiformes
Família
Recurvirostridae

Característiques físiques

166-205 g
Birth Weight:
35-40 cm
Fins a 5 anys

Biologia

Habitat
Aiguamolls
Vida social
Gregària
Alimentació
Insectívora

Reproducció

Gestació
22-26
Dies
Cria
3 a 6

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El camallarga comú és un petit ocell aquàtic que es caracteritza per les llarguíssimes potes de color vermell, el bec, estret i també força llarg, i la coloració del plomatge blanca i negra. És el limícola més comú i de distribució més àmplia del nostre país.

Hàbitat

Ocupa tota mena de deltes, estuaris, llacunes costaneres, àrees pantanoses i vores de llacs i rius d'aigües somes, i tolera força bé zones molt alterades per l'acció de l’ésser humà.

Alimentació

El delicat bec li permet capturar entre el fang o a la superfície de l'aigua els petits invertebrats dels quals s’alimenta, sobretot insectes aquàtics.

Reproducció

A causa de la gran extensió de la seva distribució, l’època reproductiva varia ostensiblement. És una espècie gregària que es reprodueix en colònies de cria que poden estar formades des de poques parelles fins a uns centenars de nius, construïts al terra, que són tan sols una petita depressió del terreny folrada amb matèria vegetal. En aquest hi dipositen entre tres i sis ous, normalment quatre, que són covats durant 22 a 29 dies per ambdós sexes. Tenen un comportament molt agressiu amb tot allò o aquell que s’apropa a l’àrea on tenen els nius i s’han arribat a registrar agressions a diverses rapinyaires i ànecs de gran mida.

Conducta

Sedentari des del sud dels Estats Units fins al l’est de l’Argentina, defugint només l’Amazònia, i a tot l’Àfrica al sud del Sàhara a excepció de les àrees més selvàtiques del continent, tota l’Índia i gran part del sud-est asiàtic, així com Nova Guinea i Austràlia. Al neàrtic i el paleàrtic és exclusivament estival on arriba a primeries d’abril per nidificar i tornar a emprendre un viatge cap al sud, de distància força variable, per passar els mesos d’hivern a àrees més meridionals. A la península Ibèrica és estrictament estival.

Estatus i programes de conservació

És una espècie força comuna que pateix com a problema principal la degradació de l’hàbitat i, especialment, de les àrees de cria, com a conseqüència de les activitats humanes. Es troba fora de perill, tot i que la creixent degradació dels ambients aquàtics i costaners representa un futur problema de conservació per a l’espècie.