Turac violaci

Musophaga violacea

Els turacs són uns vistosos ocells selvàtics que es troben només al continent africà. Al plomatge presenten, com a tret únic de la família, dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El turac violaci es caracteritza, però, pel color general de color violeta del plomatge, amb el bec de color carbassa, el front groc i el clatell de color vermell.

Programa de Cria

ESB_Zoo_Captura

Hàbitat Natural

Selves entre Gàmbia i Nigèria.

Selves entre Gàmbia i Nigèria.
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Cuculiformes
Família
Musophagidae

Característiques físiques

350-400 g
Birth Weight:
45-55
Fins a 10 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Solitària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
25-26
Dies
Cria
2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Els turacs són uns vistosos ocells selvàtics que es troben només al continent africà. Al plomatge presenten, com a tret únic de la família, dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El turac violaci es caracteritza, però, pel color general de color violeta del plomatge, amb el bec de color carbassa, el front groc i el clatell de color vermell.

Hàbitat

El turac violaci habita només a les selves de l'Àfrica occidental, des del sud del Senegal fins a la Costa d'Ivori, Sierra Leone, Libèria i Nigèria, amb unes petites poblacions isolades al sud del Txad i el nord de la República Centreafricana.

Alimentació

D'alimentació quasi exclusivament frugívora, fins i tot quan són polls, formen petits grups quan es reuneixen per alimentar-se tots junts en una mateixa zona de la selva.

Reproducció

Comença l’època reproductiva cap a l’abril, especialment a l’àrea del Senegal i Gàmbia, tot i que cap a Nigèria, ho fa entre el juny i l’octubre. Construeix un niu de branquetes i branquillons molt semblant al dels colúmbids, normalment en arbres a uns 6 metres d’alçada en arbres ben poblats de fulles i força coberta arbòria, on pon dos ous blancs que coven ambdós membres de la parella durant uns 25 a 26 dies.

 

Conducta

Probablement és una espècie sedentària tot i que algunes poblacions deuen fer moviments dispersius de llargada variable, però que no es poden considerar migratoris en absolut.

Estatus i programes de conservació

Com tots els ocells de selva, es troba avui en perill a causa principalment de la desforestació del seu hàbitat. En països com Guinea, Sierra Leone, Libèria o Ghana, són molt perseguits per formar part del tràfic il·legal de mascotes.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat.