Dril

Mandrillus leucophaeus

El dril és un parent molt pròxim del mandril, però molt menys conegut a causa de tenir una coloració no tan vistosa i, sobretot, per l’extrema raresa, ja que queden molts pocs exemplars en llibertat.

 

És propi de les selves humides d’un petita àrea de l’Àfrica tropical occidental, on sovint es desplaça per terra. Com la majoria de primats, és fonamentalment vegetarià però complementa la dieta amb insectes i petits vertebrats.

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Nigèria, el Camerun i l’illa de Bioko (Guinea Equatorial).

Dril
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Cercopithecidae

Característiques físiques

7-27 kg
Birth Weight: 700-900 g
45-85 cm
més de 40 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
167-176
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Els drils són uns primats robustos, de pelatge gris-oliva, la cara negra i una petita cua d’uns 7 o 8 cm. La barba i el contorn de les galtes són blancs. Presenten un marcat dimorfisme sexual, ja que els mascles són considerablement més grans i pesats que les femelles, amb unes protuberàncies òssies molt marcades i uns ullals especialment desenvolupats.

Hàbitat

Els drils habiten a les selves primàries humides i denses, tant litorals com de muntanya, i també en boscos secundaris madurs.

Alimentació

És un animal fonamentalment vegetarià que menja fruita, arrels, llavors o bolets, però que completa la dieta amb insectes i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació dura uns sis mesos i neix una sola cria en cada part, excepcionalment dues. Durant el període de zel, les femelles presenten una vistosa inflamació perianal que assenyala als mascles la seva receptivitat.

 

Els mascles són fèrtils a partir dels 6 anys i les femelles, a partir dels 3. El cicle menstrual en les femelles és de 33 dies, durant els quals va apareixent una inflamació de la zona perianal progressiva fins que són receptives. L'embaràs dura aproximadament sis mesos, 179-183 dies, segons Böer, 1985. El període internaixements és d'entre 17-19 mesos. La fase reproductora de les femelles dura fins als 20 anys, durant els quals poden arribar a criar dotze cries (en les condicions d'un ambient controlat d'un zoològic). Les cries mamen fins als 15 mesos; als 8 mesos, la màscara de la cara canvia del blanc al negre, i als 18 mesos s'integren de ple a la jerarquia social adulta.

Conducta

És una espècie molt terrestre, que es desplaça habitualment per terra. Forma grups constituïts per un mascle adult, diverses femelles adultes amb les cries i alguns individus adolescents. Les petites agrupacions es poden agrupar amb d’altres i arribar a formar grups més nombrosos en èpoques d’escassa abundància de recursos.

 

Tenen un ritme d'activitat diürn. Són animals semiterrestres que, principalment, viuen arran de terra, però que mengen i dormen als arbres.

Estatus i programes de conservació

El Zoo de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie i és un dels pocs de tot Europa que manté en captivitat un grup reproductor d'aquesta espècie en greu perill d'extinció a la natura.