Ferreret

Alytes muletensis

El ferreret va ser descobert en estat fòssil l’any 1977 i tres anys més tard se’n van trobar exemplars vius a l’illa de Mallorca. Aquesta espècie de gripauet viu només a les torrenteres de muntanya de la serra de Tramuntana, al nord de l’illa de Mallorca. 

 

Inclosos com són dins del gènere Alytes (tòtils), presenten peculiaritats reproductives pròpies d’aquests gripaus, entre les quals destaca el fet que el mascle carrega a la regió lumbar els ous que la femella pon i els transporta durant tot el període de maduració humitejant-los periòdicament. 

Hàbitat Natural

Aquesta espècie de gripauet viu a les torrenteres càrstiques de muntanya de la serra de Tramuntana, al nord de l’illa de Mallorca.

Serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Amphibia
Ordre
Anura
Família
Discoglossidae

Característiques físiques

5 - 10 g
Birth Weight:
3 - 4 cm
Més de 10 anys

Biologia

Habitat
Aigua dolça
Vida social
Solitària
Alimentació
Insectívora

Reproducció

Gestació
5 - 15
Dies
Cria
7 - 12 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

És una de les granotes més petites del món, ja que només arriba a assolir una longitud màxima de  4 cm.

 

La seva pell presenta una gran varietat de coloracions, des de la brunenca fins a la groguenca i la verdosa, amb nombroses taques fosques irregulars distribuïdes pel cos. Es caracteritza pels grossos ulls foscos que evidencien el seu comportament nocturn i per les llargues extremitats que l’ajuden a pujar per les roques.

Hàbitat

Aquesta espècie de gripauet viu a les torrenteres càrstiques de muntanya de la serra de Tramuntana, al nord de l’illa de Mallorca.

Alimentació

Insectívora.

Reproducció

Inclosos com són dins del gènere Alytes (tòtils), presenten peculiaritats reproductives pròpies d’aquests gripaus, entre les quals destaca el fet que el mascle carrega a la regió lumbar els ous que la femella pon al terra i els transporta durant tot el període de maduració humitejant-los periòdicament. Un cop són a punt de sortir, el mascle es fica dins l’aigua perquè els capgrossos s’alliberin. Però en aquest aspecte el ferreret també ens mostra les seves peculiaritats, ja que el seu nombre d’ous, de set a dotze, és molt més petit que el dels tòtils afins, i el seu volum gairebé el doble.

 

Les torrenteres de muntanya de Mallorca, encara que són estacionals en el cabal i acostumen a restar seques durant l’estiu, mantenen basses i tolls en les gorges que no s’assequen mai, i és en elles on els capgrossos del ferreret, uns dels més grans de la fauna europea, creixen i experimenten la metamorfosi.

Conducta

Els ferrerets tenen unes extremitats anteriors molt llargues que els han proporcionat capacitat escaladora, cosa que els ha permès de sobreviure en un ambient tan difícil com el seu. Aquesta capacitat és molt rara entre els amfibis afins continentals, eminentment excavadors. Això s’interpreta com una adaptació al medi insular, aspre i calcari.

Estatus i programes de conservació

El ferreret va ser descobert en estat fòssil l’any 1977 i tres anys més tard se’n van trobar exemplars vius a l’illa de Mallorca. Aquests barrancs encaixats entre parets escarpades són el seu darrer refugi, atès que la inaccessibilitat de l’indret li ha permès aixoplugar-se dels depredadors, el més important dels quals és la colobra viperina (Natrix maura), que constitueix el principal factor limitant de la població de ferreret, ja que aquesta serp ocupa les parts més baixes dels mateixos torrents on viu el  gripauet, fet que impedeix la seva presència en aquestes zones.

 

Es pensa que van ser els romans els introductors a Mallorca de multitud d’espècies continentals com la geneta (Ginetta ginetta), la marta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis), la serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus), la colobra viperina o la granota comuna (Rana perezi). La presència de totes aquestes espècies ha contribuït a la quasi total extinció dels endemismes illencs, entre ells el ferreret. Antigament els ferrerets colonitzaven tota l’illa, com ho testimonien multitud de troballes fòssils, però avui dia només sobreviuen en els llocs més inaccessibles per les noves espècies invasores, com són les zones més escarpades dels torrents de muntanya de la serra de Tramuntana.

 

Actualment, el perill per a les poblacions de ferrerets, juntament amb el ja esmentat de la introducció en el seu hàbitat de depredadors, consisteix en la creixent pressió sobre els recursos hídrics de l’illa per satisfer el consum humà, l’augment de la presència humana com a conseqüència de l’increment del turisme rural, la presència de recol·lectors d’exemplars per al col·leccionisme (encara que és una activitat il·legal) i també la preocupant existència de contaminants, procedents de plantes embotelladores, recentment descoberts.

 

Ja fa uns anys, l’Administració autònoma balear va signar un conveni amb el Zoo de Barcelona per a la cria en captivitat i posterior reintroducció de ferrerets a l’illa de Mallorca, el qual ha tingut un notable èxit. Els darrers anys, més de mil animals nascuts a les nostres instal·lacions han estat alliberats al seu hàbitat natural de la serra de Tramuntana.