Tritó del Montseny

Calotriton arnoldi

El tritó del Montseny és una espècie d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de només uns 25 km2, i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya. Només s'ha trobat en set torrents i està distribuït en dues poblacions separades per quatre quilòmetres.

 

Es calcula que, els darrers deu anys, la seva població ha minvat un 15%, raó que l'ha fet ser catalogat com En Perill Crític (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

Hàbitat Natural

Habita torrents de muntanya d'aigües fredes molt oxigenades, preferentment en fagedes i alzinars entre els 600 i els 1.200 metres d’alçària.

Massís del Montseny
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Amphibia
Ordre
Caudata
Família
Salamandridae

Característiques físiques

5 - 10 g
Birth Weight:
8 - 11 cm
Més de 10 anys

Biologia

Habitat
Aigua dolça
Vida social
Solitària
Alimentació
Insectívora

Reproducció

Gestació
30 - 40 días
Dies
Cria
30 - 40 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

No supera els 11 centímetres de longitud i presenta una coloració marronosa al dors amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, així com color crema a les parts ventrals. El dimorfisme sexual és poc pronunciat: els mascles tenen el cap una mica més gran i ample que les femelles i la cua més curta i alta. La diferència principal és la cloaca, on les femelles presenten una protuberància una mica prominent i arrodonida.

Hàbitat

Habita torrents de muntanya d'aigües fredes molt oxigenades, preferentment en fagedes i alzinars entre els 600 i els 1.200 metres d’alçària.

Alimentació

S’alimenta d’invertebrats aquàtics i de larves de salamandra.

Reproducció

Ovípara, es reprodueix durant la primavera i la tardor. Mai no s'han vist ous d'aquesta espècie en la naturalesa, però es creu que les femelles els deixen sota les pedres per impedir que els corrents se'ls emportin. En captivitat ponen fins a una quarantena d’ous en un any, i el període d’incubació és d’entre un mes i un mes i mig. Neixen en forma de larva minúscula blanquinosa i de mica en mica van prenent la forma adulta. Els tritons joves tenen el mateix aspecte que els adults, però són més petits, tenen la pell completament llisa i encara conserven les brànquies.

Conducta

El tritó del Montseny té un seguit d'adaptacions molt particulars per viure en torrents d'aigua freda i amb força corrents. Les més notòries són el cos aixafat per entrar millor dins les esquerdes, l'absència de les crestes dorsals, la pell granulosa que li permet subjectar-se a les esquerdes i les cobertes quitinoses a les puntes dels dits per agafar-se als fons dels torrents. Té els pulmons petits, cosa que l'ajuda a no flotar.

 

A diferència del seu parent proper, el tritó pirinenc, els individus joves no semblen abandonar l'aigua i dur una vida terrestre. Comparteix el seu hàbitat amb dues altres espècies d’amfibis: la salamandra comuna i el tòtil.

Estatus i programes de conservació

Si bé des de la dècada de 1980 se sabia de l’existència d’una població de tritons al Montseny, inicialment es van identificar com a exemplars del tritó del Pirineu, una espècie força comuna en molts llocs de la nostra geografia, i no va ser fins al 2005 quan es va comprovar que, per causa d’un aïllament, ambdues espècies havien evolucionat de manera independent.

 

Es calcula que, els darrers deu anys, la seva població ha minvat un 15%, raó que l'ha fet ser catalogat com En Perill Crític (CR) a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. També està protegit per les lleis estatals i les catalanes, on se’l considera també com una espècie en greu perill d’extinció. És, sens dubte, un dels amfibis més amenaçats d’Europa.

 

La supervivència d'aquesta espècie està íntimament lligada a la conservació dels medis aquàtics, però també de les masses forestals que els envolten. Hi ha catàstrofes naturals com els incendis causats per llamps o les riuades provocades per pluges torrencials que poden provocar extincions locals de poblacions, però és la intervenció humana qui posa en perill la supervivència de l’espècie.

 

Des de l'any 2006, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya cofinancen el Projecte de conservació del tritó del Montseny en l'àmbit del Parc Natural del Montseny, que té com a objectiu garantir la supervivència d'aquest vertebrat tan amenaçat.

 

L'any 2007, es van traslladar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa vint exemplars adults per iniciar un programa pilot i valorar la viabilitat de reproduir-los en captivitat. Cal destacar que és una espècie que mai no s'havia criat abans, i el centre va haver de fer un gran esforç tant en recerca com en inversions per aconseguir tirar endavant el projecte. L'adaptació dels adults va ser molt bona, com ho demostra que un any més tard es va aconseguir tancar el cicle reproductor amb un elevat nombre d'ous obtinguts. El creixement de les larves dels dos primers anys va ser molt favorable, un cop superat el període crític inicial, i ha permès obtenir una reserva de més de 400 juvenils i iniciar els alliberaments l'any 2010.

 

Però amb una sola població captiva no n’hi ha prou per assegurar el futur de l’espècie en cas d’una situació crítica, per la qual cosa el Zoo de Barcelona col·labora en el pla de recuperació del tritó del Montseny amb la cria en captivitat de l’espècie a les seves instal·lacions.

 

L’any 2016 ha estat atorgat un projecte LIFE per a la conservació del tritó del Montseny en el qual participa el Zoo de Barcelona amb la construcció d’una segona instal·lació per a la reproducció d’aquesta espècie amenaçada.