Mangabei de coroneta blanca

Cercocebus atys lunulatus

Com les altres espècies de mangabeis, és un primat típicament arborícola, propi de les selves humides de l’oest de l’Àfrica equatorial. És de costums diürns i viu en grups de fins a trenta individus. És de règim omnívor i capaç fins i tot de nedar breus distàncies per aconseguir l’aliment.

 

Aquesta espècie es caracteritza per la taca blanca en forma de mitja lluna que presenta al clatell.

Breeding program

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Ghana, la Costa d’Ivori i Burkina Faso.

Mangabei de coroneta blanca
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Cercopithecidae

Característiques físiques

4-12 kg
Birth Weight: 300-500 g
67-74 cm
20 - 30 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
160-170
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Té el pelatge del cos grisós al dors, la cua i la part externa de les extremitats, mentre que les parts ventrals són blanquinoses. Es caracteritza per la presència d’una taca blanca en forma de mitja lluna a la part superior del cap. Les femelles són més petites que els mascles.

Hàbitat

Ocupa una gran varietat de selves primàries i secundàries que inclou manglars, boscos inundables i boscos de galeria.

Alimentació

D’alimentació omnívora, aprofita tota classe d’aliments vegetals com llavors, fruits, fulles i brots tendres, encara que també menja invertebrats, ous, rosegadors i altres petits vertebrats. Les dents fortes els permeten menjar llavors de closca dura que no poden trencar moltes altres espècies de cercopitècids.

Reproducció

Després d’una gestació d’uns sis mesos, neix una sola cria en cada part.

Conducta

De grandària mitjana, els mangabeis tenen la cua més llarga que la resta del cos, que els serveix de balancí quan es desplacen a salts entre les branques dels arbres de la selva.

 

D’hàbits diürns, viu en grups nombrosos, que inclouen més d’un mascle i que defensen davant d’altres grups de la seva espècie amb vocalitzacions i actituds força agressives. Molts mascles abandonen el grup quan maduren sexualment, mentre que les femelles acostumen a quedar-se en el grup familiar i presenten una jerarquia marcada. El nucli principal del grup el formen les femelles amb les cries.

Estatus i programes de conservació

Encara que fins ara estava considerat una subespècie del mangabei gris amb el nom científic de Cercocebus atys lunulatus, en l’actualitat molts autors el consideren una espècie pròpia i separada, Cercocebus lunulatus.

 

La caça per al consum humà és una de les amenaces principals, juntament amb la destrucció del seu hàbitat selvàtic a causa de l’explotació de fusta, l’obertura de clarianes per obtenir espai per a les pastures per al bestiar domèstic i l’expansió dels conreus.

 

El Zoo de Barcelona és el coordinador de l’EEP de l’espècie.