Històricament, el Zoo ha comptat amb una població important d’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), tant en el seu recinte com en tot l’àmbit del Parc de la Ciutadella. L’entorn que propicia el Zoo a nivell de vegetació i espais naturalitzats, fa que aquest parc barceloní sigui un hàbitat idoni per a aquesta espècie. Malgrat tot, per diverses causes aquesta població ha disminuït sensiblement al llarg dels darrers anys.

Ara, el Zoo en col·laboració amb Galanthus, n’ha alliberat quatre provinents del Centre De Recuperació De Fauna Salvatge De La Torreferrusa (animals recuperats) amb la finalitat de reforçar el grup d’eriçons salvatges i garantir-ne la viabilitat. 

Per això, hem construït una nova instal·lació d’aclimatació (de la qual els eriçons una vegada s’acostumen al nou espai, entreni surten lliurement), s’han elaborat protocols de cura i alimentació, i hem fet un seguiment mitjançant localitzadors via satèl·lit  durant els primers dies, per comprovar que els seus moviments de “descoberta”  no els posessin en perill (via pública, vies de ferrocarril o tramvia, etc). Finalment, s’han pres mesures de seguretat per evitar accidents que els puguin perjudicar, dins de les instal·lacions del Zoo.

Fins ara, l’alliberament dels eriçons ha estat un èxit  i per aquest motiu, properament se n’alliberaran més, prèvia aclimatació en la nova instal·lació.

El dia 14 de juliol de 1960 va ser el dia que la Dra. Jane Goodall, la reconegudíssima primatòloga especialitzada en els ximpanzés, va trepitjar per primer cop el que ara és el Gombe Stream National Park, a Tanzània per estudiar aquesta espècie al seu hàbitat natural. Per això totes les organitzacions que treballen per a la conservació dels ximpanzés han triat aquesta data per celebrar el World Chimpanzee Day, i s’uneixen per fer una crida en favor de la conservació dels nostres cosins primats, els nostres parents més pròxims del regne animal, i per alertar sobre les problemàtiques que afronten i amenacen la seva supervivència a la selva.

Per celebrar aquest dia especial, hem reunit les organitzacions que treballen també per la conservació del ximpanzé a casa nostra per llançar junts un missatge més fort.

Animem a tothom que ho vulgui a compartir aquesta jornada amb nosaltres al Zoo i participar a totes les activitats que hem preparat. Per un món on puguem viure-hi tots! Vine i emporta’t una xapa de record!

PROGRAMA DIA MUNDIAL DEL XIMPANZÉ

#DiaMundialXimpanzé #WordChimpanzeeDay

A partir de les 10:00

Carpes i activitats diverses amb SOS Primates (tot el dia), i l’Institut Jane Goodall España, Tacugama Chimpanzee Sanctuary i Fundació Mona (matí).

Plaça Dama del paraigua

10:30 a 13:30 i 15:00 a 16:30 

Els educadors del Zoo presenten als visitants els nostres ximpanzés i expliquen quina és la seva situació a la natura i com podem ajudar-los.  Activitat familiar continuada en sessions de 20 min aprox. Davant de la seva instal·lació.

11:00   

Presentació de l’exposició “Institut Jane Goodall: protegint els ximpanzés” sobre la trajectòria científica de la Dra. Goodall.

Aula del 120 aniversari, a l’Aviari (oberta fins al 24 de setembre).

11:30   

Taula rodona amb representants de totes les entitats que ens hem reunit al Zoo per explicar cadascuna la feina que fem.

Aula del 120 Aniversari, a l’Aviari. Durada aproximada 1 h.

12:00 (Dama paraigua), 13:30 (Dama paraigua) i 16:30 (Granja)

En col·laboració amb SOS Primates, hem preparat una activitat molt especial per als més petits!: El nostre dinamitzador Quim ens llegirà les cartes que s’han escrit els ximpanzés Mussa i Tibé, que viuen respectivament al Centre de rehabilitació de primats de Lwiro (Congo) i al Zoo de Barcelona!

Esperem que el Dia mundial del ximpanzé entri a formar part del calendari de cites ineludibles de tots els amants de la natura i la fauna i ens ajudi a sentir-nos més units a aquests primats meravellosos i tan propers!

El 15 de desembre del 2014 va néixer al Zoo l’Oli, un mascle de mona aranya de pel llarg (Ateles hybridus). La seva mare, la Perla, que era primípara, no va saber criar-lo adequadament i davant del risc molt alt que el petit es morís, vam decidir criar-lo amb biberó. Tots els cuidadors de primats del Zoo van estar cuidant-lo intensivament durant sis mesos, alimentant-lo i donant-li el suport necessari perquè es desenvolupés adequadament i alhora mantingués algun tipus de contacte amb la seva família, ja que si es perd aquesta familiaritat, no és possible una futura reintegració al grup, que era el nostre objectiu.

L’Oli avançava molt poc a poc en les seves habilitats locomotores i socials, i això ho feia tot més difícil. Però els seus cuidadors no es van deixar vèncer pel desànim i van fer de tot per ajudar-lo. Va ser decisiva l’aplicació d’una teràpia de joc desenvolupada per la secció de primats del Zoo per tal de donar-li la confiança que sembla que li faltava per tirar endavant (jugant es crea un ambient de distensió que afavoreix la interacció social entre els individus). Mica en mica,  amb molt esforç i afecte, finalment va ser possible la reintegració total de l’Oli a la seva família el febrer del 2017. Des d’aleshores porta una vida normal amb el seu grup integrat pels seus pares Perla i Sito, un altre mascle jove  i 4 femelles.

El cas de l’Oli és el primer de reintegració completa d’un individu d’aquesta espècie a la seva família i n’estem molt satisfets perquè l’experiència i els coneixements adquirits no només són molt útils per a nosaltres sinó que compartint-los amb altres col·legues que treballen en el món de la conservació posem un gra de sorra per preservar aquesta espècie en perill crític d’extinció.

La mona aranya de pel llarg (Ateles hybridus) és una de les espècies més amenaçades del Neotròpic. Habita des del nord de Colòmbia fins al noroest de Veneçuela a les selves plujoses de plana, boscos de ribera i selves de muntanya baixa, de no més dels 700 m d’alçària.

És un primat de costums estrictament arborícoles i les seves extremitats són molt llargues, com també la seva cua prènsil, que actua de cinquena extremitat i ajuda al desplaçament entre el ramatge dels arbres.

Són animals gregaris i es mouen per la selva en subgrups petits d’uns  4 individus però poden formar part de grups grans d’entre 30 i 40 exemplars. Arriben a la maduresa sexual tardiament i solen tenir una sola cria després d’una gestació d’uns 7 mesos i mig. Els exemplars adults pesen entre 7 i 9 Kg.

Segons la llista vermella de la UICN, es tracta d’una espècie en perill crític d’extinció. La seva població natural s’ha reduït en un 80% en els últims 45 anys a causa de la caça i la pèrdida d’hàbitat.