Gasela dorcas sahariana

Gazella dorcas osiris

Aquesta gasela està quasi extingida en llibertat a causa de la cacera excessiva. La subespècie osiris, també anomenada neglecta, s’ha mantingut gràcies al fet que l’any 1972 l’Estació Experimental de Zones Àrides d’Almeria, depenent del CSIC, en va iniciar la cria en captivitat i projectes per reintroduir-la al seu hàbitat.


Està adaptada a zones desèrtiques, on l’única aigua disponible és la que obté dels vegetals, bàsicament fulles d’acàcia.

 

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Sàhara Occidental.

Gasela dorcas sahariana hàbitat
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Artiodactyla
Família
Bovidae

Característiques físiques

15 - 20 kg
Birth Weight: 1,3 - 1,7 kg
90 - 110 cm
més de 15 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Desert
Vida social
Gregària
Alimentació
Herbívora

Reproducció

Gestació
175 - 182
Dies
Cria
1, rarament 2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

És un petit ungulat característic de les grans extensions desèrtiques del nord-oest d'Àfrica. De petita grandària i esvelta silueta, la part superior del cos és de color marró clar semblant a la sorra del desert i les parts inferiors, de color blanc. Les banyes, presents en ambdós sexes però més grosses en els mascles, són anellades i tenen forma de lira.

Hàbitat

Zones desèrtiques, subdesèrtiques i estepàries i sorrenques amb vegetació dispersa.

Alimentació

És la més adaptable a les condicions del desert de totes les gaseles, i s’alimenta de fulles, flors i beines de diferents espècies d’acàcies, així com de fulles, arrels i fruits de variats tipus d’arbusts. És capaç d’estar molt temps sense beure aigua, en obtenir el líquid que necessita de les mateixes plantes.

Reproducció

La gestació dura uns sis mesos i neix una sola cria en cada part, excepcionalment dues. Durant les primeres setmanes, la petita gasela resta immòbil en una depressió del terreny o entre els arbusts, amb la mare sempre atenta a les proximitats. A l’època de reproducció, els mascles es tornen territorials i marquen els límits del territori amb les deposicions.

Conducta

Quan les condiciones del medi són molt dures, acostuma a moure’s en parelles, però quan aquestes són més favorables, acostumen a agrupar-se en petits ramats formats per un mascle adult, diverses femelles i exemplars joves de diferents edats.


Malgrat que toleren altes temperatures, quan fa molta calor se solen mostrar actives només a primeres hores del matí o al capvespre, i als llocs on són perseguides adopten costums més nocturns.  
 

Estatus i programes de conservació

Molt abundant fins fa relativament poc, vivia en grans ramats que es desplaçaven a través del desert en busca de pastures i d’aigua. Des de sempre havien estat perseguides pels pobles nòmades que habiten la zona i que s’alimentaven de la seva carn, però va ser l'arribada de les armes de foc i dels automòbils el que va provocar una fortíssima davallada de les poblacions.

 

Per intentar salvar aquesta gasela i altres espècies saharianes en perill d'extinció, l'any 1971 es va crear a la província d'Almeria el Parc de Rescat de Fauna Sahariana, que ha tingut un notable èxit en el seu objectiu, ja que s'han pogut enviar exemplars nascuts en les seves instal·lacions a diferents parcs zoològics, entre ells el nostre, i a més ha permès ja la reintroducció d'alguns animals en determinats parcs i reserves de fauna del nord d'Àfrica.


Seguint les recomanacions de L’Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la Conservació, que pretenen fomentar la conservació in situ, és a dir, en els llocs d’origen de les espècies, el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i altres zoos d’Europa, participa en un important projecte de reintroducció de la gasela dorcas en un dels països africans d’on és originària aquesta espècie, el Senegal. 


I ho ha fet amb l’aportació d'exemplars de la col·lecció del Zoo, de línies genètiques escollides, així com en assessorament tècnic i veterinari. A més a més, i des del punt de vista educatiu, el Zoo ha elaborat uns plafons informatius per al centre de recepció de la Reserva de Fauna de Guembeul, que és el lloc on arriben primer els animals per passar un període d’adaptació, abans de portar a terme l’alliberament definitiu de l’espècie al Parc Nacional de Ferlo Nord.
El Parc Zoològic de Barcelona participa també en l’EEP d’aquesta gasela.