Com cada any, la Fundació Barcelona Zoo ha obert el procés de sol·licitud de beques per a projectes de recerca i conservació per aquest any 2018. Amb aquestes beques volem impulsar projectes que comparteixin els valors del Zoo de conservació, educació i sensibilització envers la biodiversitat.

Enguany es convoca:

• 14ª Edició Beca Floquet de Neu per a projectes que potencien la recerca sobre els primats en qualsevol d’aquestes disciplines: conservació, ecologia, genètica, etologia, capacitats cognitives, reproducció, comunicació, benestar animal, etc., tant en condicions de captivitat com de llibertat.

• 10ª Edició Beques de projectes de Recerca i conservació per a projectes específics d’investigació proposats per externs, d’acord amb els objectius generals en l’àmbit de la Recerca i la Conservació de la Fundació Barcelona Zoo.

• 6ª Edició Beca Antoni Jonch per a projectes que potencien la recerca sobre la fauna autòctona de Catalunya i la seva conservació.

Des de l’any 2009, el Zoo ha destinat un total de 827.242 € a beques, que juntament amb els programes de recerca i conservació que duem a terme, mostren el nostre compromís amb la protecció de la fauna més amenaçada.

El termini de presentació de les sol·licituds i projectes per a cada convocatòria d’aquest 2018 s’acaba el dia 3 de juny.  Pots consultar les bases de les convocatòries fent clic als enllaços, o al web de la Fundació Barcelona Zoo.

El Zoo, a més de ser un centre dedicat al coneixement, la conservació i la recerca sobre la fauna, també és un jardí que acull una gran diversitat d’animals urbans. El seu arbrat i la gran quantitat d’arbusts i de parterres enjardinats que omplen el parc acullen molts ocells, algun petit mamífer i un gran nombre d’invertebrats.

La jardineria tradicional està enfocada cap a l’ornamentació i té poc en compte aquesta fauna silvestre que viu als nostres jardins i que els fan servir com a hàbitat. Seguint indicacions de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i en línia amb les noves tendències en jardineria sostenible i de baix impacte ambiental, hem començant a fer alguns canvis en la gestió de la flora del nostre parc i a crear àrees propícies per al desenvolupament de la fauna urbana. Tots els punts verds de la ciutat són necessaris per a aquests animals que busquen refugi per allunyar-se d’àrees més hostils, amagar-se entre la fullaraca, fer niu sota els arbusts o a sobre dels troncs, aprofitar la producció de fruits i flors per poder alimentar-se i utilitzar l’aigua de llacs i fonts.

Iniciem doncs un projecte del que hem batejat com a jardineria zoològica, una manera diferent d’entendre el jardí que permeti afavorir la biodiversitat

Què estem fent per afavorir la presència de fauna urbana al Zoo?

Aquestes són algunes de les accions que hem començat a posar en marxa:

• Acotar àrees del Zoo per deixar-hi créixer lliurement el prat existent i afavorir el lliure creixement de la flora espontània, gramínies i altres “males herbes” que poden ser hàbitats idonis per a invertebrats.

• Disminuir la sega en altres parterres per tal de deixar que hi creixin les flors.

• Dedicar més espai als arbusts autòctons que cal regar menys i que tenen flors i fruits nutricis per a les larves de les papallones i altres insectes. Un exemple n’és una gran franja de 126 m2 al costat dels bisons, tocant a la tanca del Parlament.

• Incorporar més plantes amb flors com a font de nèctar per afavorir la presència dels insectes pol·linitzadors. N’hem plantat al Jardí de les papallones de la Granja, als parterres de davant de les mangostes i les trenques, i al costat del Palmerar.

• Crear corredors verds per on es puguin moure les espècies de fauna urbana presents al nostre jardí, com els eriçons o els tòtils.

• Dissenyar retolació que expliqui aquesta mena de jardineria i els espais que hi dediquem perquè tothom entengui que encara que poden semblar menys bonics són en realitat àrees d’alta biodiversitat molt interessants d’observar!

Els resultats d’algunes d’aquests actuacions han estat realment ràpids i val la pena desviar de tant en tant la mirada dels animals més grans que viuen dintre de les instal·lacions del nostre parc i fixar-se també en les abelles, papallones i altres insectes que han vingut de seguida atrets per la nova flora dels parterres i petits prats que omplen de vida i color el jardí urbà del Zoo.

La notícia va començar a circular ahir ràpidament per Montgat i per les xarxes socials: “Balena varada a la platja de Montgat”! De seguida es van activar els protocols i a través dels nostres socis en el projecte d'EDMAKTUB sobre el rorqual comú vam rebre una petició de material per prendre mostres de l’animal mort. Ràpidament el biòleg marí i tècnic del Zoo Dr. Pablo Cermeño, es va desplaçar a la zona on personal de l’Ajuntament de Montgat mirava d’esbrinar de quina espècie es tractava i què fer amb un animal que pot pesar més de 15 tones.

El Pablo va informar que es tractava d’una femella de rorqual comú (Balaenoptera physalus) d’aproximadament 14 m i que no seria possible fer-li una necròpsia pel seu avançat estat de descomposició (d'uns 5 - 6 dies). Tanmateix, sabem que les causes més habituals de mort d’aquesta espècie solen ser la col·lisió amb vaixells o les malalties respiratòries. Com que les onades feien bellugar el cos del rorqual, es va desestimar prendre’n mostres en aquell moment i es va decidir esperar a la seva retirada a port.

Si bé no és habitual que aquestes balenes apareguin mortes a la platja, sí que s’ha constatat en els últims anys a través dels estudis realitzats per l’Edmaktub amb el suport de la Fundació Barcelona Zoo, que la seva presència en aigües catalanes és destacable durant els mesos de primavera. Durant el 2017, se’n van albirar més de 300 des de finals de febrer fins a principis de juny! El motiu és que en el nostre litoral, concretament davant de la costa del Garraf, s’hi troba una important zona d’alimentació de la qual no es tenia coneixement.

Durant el 2018, els investigadors del Projecte Rorqual intentaran determinar l’origen d’aquests rorquals --si són mediterranis o atlàntics-- mitjançant tècniques genètiques, isòtops estables i marcadors satel·litals. Esperem la seva visita anual aquesta primavera per continuar la recerca i d’aquesta manera poder protegir millor aquests gegants del mar.

La Llista vermella de la Unió internacional per a la conservació de la natura (UICN) cataloga en general el rorqual comú com a espècie “en perill” i com a “vulnerable” pel que fa a la seva població del Mediterrani.

En les últimes hores nombroses persones s’han posat en contacte amb el Zoo per demanar i oferir informació sobre aquest animal arrossegat a la nostra costa. Gràcies a tots!